Grosske. Bloc (més) personal

19 h, la Llonja plena de gom a gom. la temperatura cada cop més alta. Totes les autoritats es van acomodant als seus seients reservats. A mí em toca a tres cadires de Rafel Perera, l'omni-defensor dels encausats del PP i membre del Consell Consultiu;  està educat i cordial, com sempre.

Hi ha el President de Catalunya, el de Castilla La Mancha i en Pepe Blanco; també la diputada d'IU per València Isaura Navarro que ha vengut en substitució den Gaspar Llamazares

Na Rosa Estaràs. anomenada administradora universal de la derrota, substituia en Jaume Matas com a representant del govern sortint. Com al Ple constitutiu de l'Ajuntament, un graciós crida: "Aire fresco!". Rialla general

Els darrers en entrar són Francesc Antich i Joan Clos. Ovació de gala que dura molts de minuts. Es el moment més emocionant; és una ovació a Antich però també a aquell acte, al moment polític, als esforços realitzats, a l'electorat progressista i, si m'apurau, a la pròpia gent que aplaudia.

Antich fa un discurs breu i aferrat al guió del canvi tranquil i el consens. Nota per als que li ajuden a fer els discursos: tal volta ocasions com aquesta requereixen combinar la sensatesa amb una mica de poesia (poesia sensata, però poesia).

La segona gran ovació de gala és per a na Margalida Nájera´. El missatge és clar: enhorabona!, has sobreviscut als seus atacs, estam contents de veure't un altra vegada entre nosaltres. Jo també l'he aplaudida, i fort.

Acabat l'acte, animada trobada als jardins, tothom apretat i tothom content. El comentari més general és: Mem si aquesta vegada ho feim bé, mem si aquesta vegada no cometem els mateixos errors. No estic segur que tothom coincidís en la identificació dels errors però està clar que tothom vol que això no acabi el 2011, que tothom vol pròrroga i un canvi d'ona llarga. Jo també, és clar