Grosske. Bloc (més) personal

Està la botella mig plena o mig buida?. Es l'eterna pregunta que té una única resposta correcta: està mig plena i mig buida

Un titular del 28 de maig deia: "Debacle del PP". Idò només amb 50 vots a Eivissa, 300 a Menorca i una quants més a Palma el titular hagués estat: "Triunfo arrollador del PP". Es cert que, probablement, el PP  està a punt d'iniciar l'etapa més dificil de la seva història des del 1983 però també és cert que ha obtingut uns dels millors resultats electorals de la seva història (un 46% dels vots al conjunt de les Balears)

Si aquesta paradoxa és difícil de digerir, ho és més encara si tenim en compta totes les raons que convidaven al PP a fer una anàlisi triomfalista de la situació: una conjuntura econòmica molt favorable (sense crisis com la del 2001, que tant de mal va fer al Pacte de Progrés), uns recursos financers per "fer coses" gairebé il.limitats (en base a duplicar el deute públic), una gestió arrolladora en la recerca de resultats, control directe d'IB3, control indirecte de premsa gratuïta estil Bon Dia o Salut i Força, control indirecte d'una bona xarxa de ràdios i televisions locals utilitzant de manera partidista la concessió de llicències, El Mundo convertit en una eina de propaganda política pura i dura...

Malgrat les bones perspectives, el PP caigué en la temptació d'utilitzar encara una nova arma: atacar a fons UM i acabar per sempre amb aquesta "nosa". Va ser una imprudència: el PP ha estat a un pèl d'aconseguir aquest "triunfo arrollador" que abans esmentava però no ho ha aconseguit i, a més, s'ha quedat "compuesto y sin novia"

UM s'ha sentit amenaçada en la seva supervivència i per això ara el seu objectiu número 1 és impedir que el PP torni a tenir l'oportunitat d'intentar destruir-la: per això és molt probable que hi hagi pacte de progrés

El PP no ha sabut administrar el seu èxit i jo esper que les forces progressistes no caiguem en la mateixa errada. Si, finalment, governam les institucions, no hem d'oblidar mai quina és la correlació de forces realment existent; hem de propiciar canvis reals en temes estratègics que permetin, precisament, consolidar un projecte progressista més enllà del 2011 però no ens podem permetre el luxe de caure en la prepotència ni en l'ansietat de voler fer-ho tot en quatre anys (com si fòssim una Mabel Cabrer qualsevol)