Grosske. Bloc (més) personal

ETA ha donat per finalitzada una treva que tots, llevat d'ella mateixa i d'HB, donàrem per acabada després de l'atemptat de Barajas.

Avui matí tendrem les reaccions dels diferents partits davant aquesta notícia. Es una temptació aficar-se en aquest embolic: repercussions de la nova situació per al PP, per al PSOE i per a la resta de partits, repercussió sobre les properes eleccions generals, repercussió sobre la situació política d'Euskadi... Ara mateix totes les tertúlies de ràdio i televisió ja en venen plenes d'aquest tipus d'anàlisi

Però a mí, ara mateix,  tot això no em motiva gaire.

Ara mateix, el que em demana el cos es recordar que ETA, afortunadament, perdrà la seva batalla de manera estrepitosa; ETA, tard o d'hora, acabarà la seva activitat sense haver aconseguit cap dels seus objectius. I això em fa content perquè ETA no té gens ni mica de raó. ETA no té dret a fer el que fa, per cap causa, per cap raó, per cap circumstància.

I això, ja ho veis, és l'única anàlisi que em fa ganes fer tal dia com avui

El contingut d'aquest article - escrit en el dia d'ahir - ha estat refrendat, afortunadament, per la reunió de la direcció d'UM. Llegida la premsa d'avui no és necessari tocar ni una coma. Destacar, tal volta, la renúncia implícita a la batlia de Palma que - com ja vaig assenyalar al post "Pactes una mica impossibles" - era un objectiu inassolible tant si es pactava amb el PP com amb el PSOE i el Bloc 

Avui es reuneix la direcció d'UM. Tal volta en surtin indicis sobre la seva política d'aliances però s'en guardaran prou d'adoptar una decisió definitiva.

En el seu cap hi pesen factors contradictoris:

A favor del pacte amb el PP

- Major afinitat política amb el PP

- Més facilitat per arribar a acords amb el PP

- Pressió de la major part de l'empresariat cap el pacte amb el PP

A favor del pacte amb les forces progressistes

- La por i l'animadversió que genera l'apisonadora pepera i l'intent - per segona vegada des del 92 - d'acabar amb UM

- La possibilitat de deixar al PP en una situació molt pitjor que la del 99 (no tendria ni Palma ni el govern de l'Estat) i, per tant, de donar-li un cop important que l'allunyi per un temps de la majoria absoluta (l'escenari que més por fa a UM)

- La lectura dels propis resultats: després de 4 anys de pacte de progrés, UM passà del 7,4 al 7,5 (vot autonòmic, Balears), ara ha baixat al 6,7%

- La major facilitat per treure finançament de l'Estat si hi ha govern progressista a Mallorca i les Balears) 

- L'existència de governs progressistes a tota la resta de Consells Insulars 

El segon grup d'arguments em semblen més poderosos però també podria ser que UM intentàs el pacte amb el PP previ exigir-li que trancàs definitivament amb la seva ala més extremista i aconseguís enviar n'Inda de corresponsal a l'estranger. Però no està clar que en Matas tengui capacitat per assumir els costs d'aquesta operació

No sé si tots coneixereu en Joan Font Rosselló, diputat sortint del PP, articulista del Mundo i perseguidor per excel.lència del batle pessemero de Petra (que, per cert, acaba d'obtenir una sobrada majoria absoluta).

Es, també, membre destacat d'aquesta concorxa ultraconservadora que va del Circulo Balear fins a mitja Catalina Cirer passant per El Mundo, Carlos Delgado i Acció Familiar.

El tal Font fou membre d'una taula del carrer Ramon Berenguer III. En acabar les votacions i quan tocava votar als membres de la taula, anà cap a la cabina de les paperetes per, instants després, sortir amb les mans buides i cridant: "Putes!, no vot!". Tots els membres de la taula, apoderats i interventors dels altres partits el pogueren sentir.

En Matas està fins adalt d'aquest sector però el tema és saber quin marge de maniobra té per desfer-se d'ell sense un cost polític inassumible i, sobre tot, quin marge de maniobra representa aquesta situació per arribar a pactar amb UM

PS. El comentari núm 28 d'aquest post és una rectificació del Sr. Font sobre la qüestió. Segons ell no va votar per raons exclussivament tècniques. Es possible que la meva font no interpretàs bé la situació i aquí deix constància de la rectificació feta per l'interessat. Es una qüestió elemental de "fair play" informatiu que, d'altra banda, jo encara estic esperant del Dia del Mundo (diari on col.labora i amb el qual tant s'identifica el Sr. Font) després de set sol.licituds de rectificació i 4 (quatre) sentències judicials instant-lo a publicar la meva rectificació. Per últim, he d'agraïr al Sr. Font la seva sinceritat a l'hora de descriure la situació interna del PP a Balears; això converteix el seu comentari en un document molt valuós per ratificar i il.luminar les tesis polítiques del meu post