Grosske. Bloc (més) personal

No fa gaire dies, en Jordi Bayona reflexionava sobre la possibilitat de posar punt i final al seu bloc. El seu raonament era correcte però també eren de pes, i així ho ha reconegut el propi Bayona,  les argumentacions en contrari.

Alguna gent em diu que no és prudent mantenir el meu bloc amb les meves noves responsabilitats polítiques, que una línia de comunicació i debat tan "calenta" és incompatible amb la prudència a la qual obliga formar part d'un govern.

L'opció de "refredar" el bloc no sembla massa útil. En Biel Barceló escriu poc i de manera molt prudent... i la resultant és que el seu bloc s'ha convertit en un foro de debat intern entre militants i simpatitzants del PSM (i algún "anti") que, perfectament, podria penjar de la  pàgina web del propi partit. No és que estigui malament, és que no és exactament la funció d'un bloc

Es cert que jo no podré escriure en aquest bloc amb la mateixa llibertat que abans, no només per prudència política sinó també per imperatiu legal (les deliberacions de la Junta de Govern, per exemple, són secretes) però, d'altra banda, em varen arribar molt fons les paraules d'una comentarista den Bayona "que no se digui que l'esquerra quan governa, calla".

A mí m'han vengut diverses idees al cap: fer un bloc menys aferrat a la conjuntura política local, moderar els comentaris (algúns debats són com els de Salsarosa: enganxen però, en acabar, no t'han aportat res de bo), convertir-ho en una eina d'interlocució real amb els lectors contestant preguntes o donant opinions sobre allò que em sol.licitin (una pràctica interessant però que, inevitablement, aferrarà el bloc a la conjuntura més calenta de l'actualitat política i municipal)... no ho sé. M'agradaria sentir algunes opinions abans de decidir.

Area ve l'estiu, l'activitat de la blogosfera baixarà i és un bon moment per fer canvis

Aquests dies al.lucines una mica amb els titulars de premsa. Quan encara no he arribat a païr el de "Matas abandona la política" a cinc columnes i en portada (qui ho anava a dir fa ún mes i busques), avui trobam a la premsa el següent: El Grupo Matutes denunciarà al Govern por las autopistas de Eivissa (sic)!!... (llegiu-lo dues vegades, val la pena)

Només una mica menys al.lucinant és la posició del diputat de Formentera amb el suport del PP, Sr. Mayans. Segons sembla "El diputado de AIPF estudia votar a Antich y dejar el grupo popular". Matías Vallés diria que "después del capitán, las ratas empiezan a abandonar el barco" però jo em limitaré a constatar que el Sr. Mayans manifesta una extraordinària sensibilitat a la direcció del vent.

Mentres tant, tot sembla indicar que els mariners que encara queden al vaixell del PP estan efectúant totes les maniobres necessàries per acabar-lo d'enfonsar. El seu diari de capçalera els convida a substituir els 100 dies de cortesia al nou govern per "ni un minuto de respiro", a la seva darrera executiva la conclusió més clara va ser que "nunca mais" pactarien amb Unió Mallorquina, Angel Aceves ha estat la persona encarregada de posar el PP "prietas las filas e impasible el ademán", s'han desfet ja del llastre centrista i catalanista de Maria de la Pau Janer i, per si faltava qualque cosa, Maria Salom afirma en el Congrés que "el pacto de Baleares huele a podrido" (ja?). Si segueixen així, això serà com el Titànic però sense necessitat d'iceberg 

Un pacte moderat quant el programa com no podia ser d'altra manera donada la correlació de forces sorgida del 27 de maig

Un pacte que haurà de governar-se tenint en compta el 46% de vots del PP (per cert, no el 47% tal i com diuen i repeteixen els del PP sense que cap mitjà de comunicació els rectifiqui)

Un pacte que s'inicia des de l'experiència i la maduresa que va donar el dur fracàs de l'anterior pacte 1999/2003.

Un pacte on gairebé tots semblen tenir clar que només té sentit si ha de tenir pròrroga després del 2011

Un pacte que, per això mateix, s'ha de gestionar amb cura: amb generositat per per part del partit majoritari i sense tensions públiques innecessàries per part dels minoritaris 

Un pacte molt més sòlid que el del 99 perquè parteix de la corresponsabilitat de tots els firmants a tots els nivells institucionals

Un pacte molt més sòlid que el del 99 perquè no té en contra el govern de l'Estat

Un pacte que ha començat amb millor peu que el del 99 perquè s'ha negociat amb molta més maduresa i sentit comú

Un pacte equilibrat quant a la distribució de les àrees de gestió.

Un pacte que l'esquerra ha de veure no com EL canvi sinó com una passa inicial cap a un canvi d'orientació en la política a la nostra comunitat

Un pacte que ha de ser gestionat desde la generositat i el sentit comú

En definitiva, un pacte esperançador

PS: Avui matí he assistit a la sessió de constitució del Parlament. Tot d'acord amb el guió, una calor insoportable i només una nota discordant: un Jaume Matas ostentosament absent, fent feina amb els seus paperots al seu seient de President en funcions en el moment de les votacions i fins i tot durant el discurs institucional de la Sra. Munar: un darrer gest de mal perdedor  

Et voilà! El pacte està acordat des d'avui migdia.

Ahir el mòbil, amb una bateria molt potent que fàcilment em dura dos dies. es va quedar "aixut" a les 6 del capvespre. Avui matí, reunió maratoniana del Bloc tot el matí... i més cridades telefòniques. Al migdia hi havia acord, m'he pogut canviar de camisa, he tengut llum verda per escriure al bloc i, a l'horabaixa, reunió maratoniana de la direcció d'EU per valorar l'acord de la comissió negociadora... Entre tant, nirvis, discusions, preocupacions i cristos varis.

Com deia a un post recent... tot va normalment.

Demà constitució del Parlament, segona gran visualització del canvi (la primera fou l'elecció d'una batlessa progressista a l'Ajuntament de Palma després de 16 anys de governs conservadors). La setmana qui vé investidura del President del Govern i, pocs dies després, constitució dels Consells Insulars... el mes de juliol serà el sus del segon periode progressista a les Balears.

Tot el meu esforç serà perquè aquest pacte funcioni i perquè aquest canvi no sigui només per un efímer periode de quatre anys.

PS Demà esper poder penjar en el bloc l'acord programàtic pactat

Diuen que n'Isabel la Catòlica va prometre no canviar-se de camisa fins que no hagués conquerit Granada. Jo tenc complicat escriure en el bloc fins que el pacte no estigui firmat. Si escric d'un altra cosa, em semblaria una mica fals i si escric sobre això mateix, en aquests moments, em semblaria una imprudència. Així que deman disculpes per la meva manca de "productivitat" com a administrador del bloc.

Tanmateix, tal volta en unes hores ja em pugui canviar de camisa...

Lo den Matas no és una dimissió ni és un abandonament de la política: és una "espantá", un "ja no puc més", un "aquí vos quedau"... i, en definitiva, per la manera com s'ha produit, una putada per al seu partit.

Ni tan sols ha esperat a veure formalitzat el pacte de centre-esquerra, ni tan sols ha deixat que el partit pogués digerir´mínimament la nova situació i es situàs en clau de futur, ni tan sols ha esperat a què na Cirer pugui construir un argumentari que justifiqui perquè, si Matas s'en va, ella ha de quedar a Cort. Ha partit i punt, perquè ja està fart.

Ell i una de les seves amistats més perilloses, n'Eduardo Inda, opinen que és culpa de la llei electoral i dels altres partits (sic): igual que si el Barça digués que ha perdut la lliga per culpa del Madrid...

Com a "Match point", la inolvidable pe.lícula de Woody Allen, Matas creia, ingènuament, que la seva gestió era com un crim perfecte: un fortí inexpugnable. Aconsellat per na Cirer, n'Estaràs, n'Inda ,en Delgado i companyia, consentí en cremar els vaixells de la seva possible aliança amb UM i, com tothom reconeix (llevat del PP) aquesta ha estat una errada monumental.

En política no es pot controlar tot, mai saps quan esclatarà el cas Andratx, mai saps com pot derivar la política estatal i tampoc no pots aspitar, afortunadament, a què IB3, El Mundo i Salut i Força et garanteixin els estats d'opinió. Per això, en política, sempre has de tenir un Pla B, un Pla per si, per exemple, no tens la majoria absoluta.

El drama del PP no és la dimissió de Matas; el drama és el pes que pugui tenir en el futur l'ala dura del PP encapçalada per en Delgado. Que la majoria absoluta obtinguda pel PP a Calvià no engani a ningú: Delgado no és Sarkozy i un PP dirigit per aquesta dreta sense complexes és un PP condemnat a l'oposició

El Pacte a Balears no està enllestit i encara cal tencar qüestions importants. Però gairebé ningú no dubta que el pacte es tancarà i, a més, aviat.

La primera novedat del Pacte respecte al del 99 és el procés negociador: discret, sense fotos i sense declaracions oficials (malgrat que sí amb les inevitables filtracions). Res a veure amb el clima del 99 on tots els moviments i totes les tensions sortien on line a l'opinió pública projectant una imatge d'inseguretat, feblesa i desgavell. Significa això manca de transparència?. Jo crec que no. La transparència ha de ser total en el producte final: en el programa i en els acords relatius a la gestió, no en el Salsarosa de "aquest opina", "aquests s'han reunit","ahir aquest va cridar a o sé qui per dir-li no sé què"..

Probablement, UM ha estat la força política que més ha canviat la seva posició tradicional i això s'ha de reconèixer públicament. Ahir UM va tancar les portes definitivament a una possible negociació paral.lela amb el PP. Es un gest que s'ha d'agraïr perquè significa no explotar al màxim el seu paper de frontisssa a canvi de no generar més incerteses de les necessàries. No ha estat l'únic moviment important d'UM respecte al 99: acceptar la corresponsabilitat a tots els governs (front al "el Govern per vosaltres i el Consell per a mí" del 99) o la renúncia a fer de l'ocupació de batlies i/o presidències una qüestió de principis han estat factors decisius en facilitar l'acord i en dotar d'estabilitat el futur pacte

Sembla que tots els negociadors del Pacte tenim clar que aquesta és una segona oportunitat que no podem desaprofitar i això és d'agraïr. El nostre fracàs, la nostra ineptitud, significa inevitablement majoria absoluta del PP l'any 2011 i aquest és un escenari que plana sobre les negociacions que tots, per unes raons o per unes altres, volem evitar

Salvant les òbvies distàncies respecte al contingut del post anterior, vat aquí algunes idees una mica desordenades sobre les eleccions franceses:

1.- Sarkozy no és cap pirat de dreta extrema com alguna anàlisi de l'esquerra, interessadament simplificadora, ha volgut afirmar. Sarkozy es va donar compta que França era un pais conservador on la presència del Front Nacional - amb el qual està prohibit pactar - dificultava que aquest conservadurisme tengués una traducció institucional òptima. Així que, com a primer objectiu - plenament aconseguit - es va proposar acabar amb el FN

2.- Eliminar el FN ha passat per renovar el discurs de la dreta amb un programa nítidament conservador que, en determinades qüestions, expressava els seus valors sense complexes. Ha parlat de posar ordre en el tema de la immigració, ordre en els barris conflictius, respecte als mestres a les escoles, ha parlat de valorar el mèrit i la  capacitat individuals... una recepta encisadora per a la dreta però que - oh. sorpresa! - ha resultat que, "amb l'orella petita", també sonava a música entre algúns votants tradicionals de l'esquerra. No hi ha que magnificar aquest fet però és un fet que no es pot menysprear.

3.- Formava party del govern francés però Sarkozy ha aconseguit presentar-se a les eleccions... com a abanderat del canvi!! i ho ha aconseguit amb uns resultazts excel.lents . El seu discurs ha trencat esquemes... el dels seus adversaris no

4.- L'apertura al centre en la conformació del govern - amb la inclusió de conegudes personalitats de l'esquerra política i social - és la darrera mostra que Sarkozy no només ha fet un plantejament ambiciós i exitós sinó que ha vengut per quedar-se

Asseguda tota sola a la presidència de la Sala, menuda, prima, el somriure tímid, sobrant-li cadira de per tot, semblava que estava allà aposentada per equivocació. Fins i tot el tòtem icònic "Ancien Régime" que tenia sobre el cap (sobre la batlessa el Rei, sobre el Rei, Déu) accentuava el seu aire de persona fora de lloc.

Res més enganyós i més lluny de la realitat. Transpuà tot el temps una simpatia sincera, una cordialitat gens ni mica embafosa i un coratge mesurat d'acord amb les nosves circumstàncies. El seu discurs fou impecable i em consta que el va escriure ella personalment. Sembla que tenir una batlessa intel.lectualment sòlida formarà part del canvi.

Segur que té punts febles. Ja els trobaré. Però, de moment, sembla obvi que Aina Calvo ha vengut per quedar-se

Els pactes a les Balears avancen entre nirvis, especulacions, petits terratrèmols, rumors, avanços, retrocessos i més especulacions... o sigui, normalment.

En realitat, per damunt d'aquests accidents del terreny, pèr damunt d'anècdotes personals incontables i, en molts de casos, inconfirmables, la negociació va en la direcció prevista des d'un principi i amb prou claredat.

La notícia d'avui serà l'òrdago que el PP oferirà a UM al més alt nivell. Tenc curiositat per sarber la naturalesa de l'oferta i per conèixer les eventuals conseqüències que tendrà al sí del Partit Popular... però em sorprendria molt que tengués conseqüències pràctiques en l'orientació de les aliances que, finalment, s'han de formalitzar.

Malgrat que encara hi quedin aspectes importants per concretar, jo crec que hi haurà un pacte progressista a tots els nivells. Serà un pacte raonable quant a programes i raonable quant a les àrees de gestió com raonable és el tìpus de negociacíó, discreta i sense fotos, que s'ha duit endavant fins ara.

Què vol dir raonable? Per a mí, raonable vol dir que s'ajusti a la correlació de forces existent, que sigui sòlid i potencialment exitós i que, per tant (aquí vé allò més important), permeti iniciar una ona llarga de reorientació de la política balear

Jaume Matas dóna voltes pel Consolat de Mar meditant sobre un dilema irresoluble: si no fa un intent seriós per pactar amb UM, ni Rajoy ni els seus companys de partit (especialment els alts càrrecs)  li perdonaran; si fa un intent seriós (que passi per ofertar presidències o sacrificar na Cirer a Palma), ni les bases del seu partit ni el seu electorat li perdonaran.

Matas, com un nou Hamlet, dóna voltes i voltes al seu dilema i sap que. tal volta, aquesta calavera que duu a la mà és, en realitat, la seva.

Per la seva banda, avui es reuneix una UM a la qual, per tàctica negociadora, li hagués convingut més un PP amb més iniciativa i menys dubitatiu. Escorada clarament a un pacte progressista, mirarà de posar les bases per solventar el tema de la batlia de Palma.

El PSOE i el Bloc ens oposam a cedir la batlia a UM per les raons moltes vegades expressades al llarg de la campanya. El PSOE, també, per una raó suplementària: sap  que la lògica de la batlia compartida és compartir-la a tres, no a dos, i que, cas contrari, les compensacions que es farien necessàries farien  l'esquema de gestió de Cort tan complicat com poc convenient per als interessos socialistes

Durant l'anterior pacte, moltes vegades vaig dir quer, si fallàvem, hi hauria PP per molta estona. Vàrem fallar (no és el moment ara d'explicar en què i per què) i, efectivament,  l'operació den Matas era assegurar una majoria PP llarga i indiscutible. Només un petit grapat de vots estratègicament situats i factors novedosos com la constitució del Bloc han impedit que això hagi estat així i que un enorme suport electoral no s'hagi transformat en un "triunfo arrollador" del Partit Popular.

Vuit anys després, l'anàlisi és la mateixa i amb major motiu: si feim pacte no tenim dret a fallar.

Això vol dir, en primer lloc, claredat amb el què es vol fer. La premsa només parla de càrrecs però hi ha i hi haurà d'haver un gran debat i una gran claredat programàtica. Si hem d'arribar fins aquí, fins aquí; si fins allà, fins allà, però no pot haver ni sorpreses ni improvisacions ni intents de "colar" coses, sobre la marxa. a la resta de partits.

En segon lloc, ha d'haver coordinació i corresponsabilitat. Es sabuda la reticència d'UM a cogovernar amb el Bloc i, fins i tot, a negociar amb el Bloc. No seré jo qui li retregui però UM ha de ser honesta amb sí mateixa i amb la ciutadania i no s'ha de fer trampes en el solitari. Per una qüestió de simple aritmètica, el Pacte progressista ha de ser necessàriament amb el Bloc i això ho ha de tenir en compta UM igual que el Bloc ha d'assumir que no es pot firmar un pacte progressista sense UM. Els mecanismes de coordinació i corresponsabilitat poden ser diversos però aquests dos conceptes s'han de tenir clars si no volem anar abocats directament al fracàs.

En tercer lloc, i com a conseqüència del segon, es bo que tothom estigui present al govern de les tres institucions implicades. La fòrmula del 99 - UM fora del Govern i PSOE i EU-EV fora del govern del Consell - no va ser una bona fòrmula.

Corresponsabilitat en la gestió d'uns governs que tenguin les coses clares sobre el què s'ha de fer és la fòrmula més adient per encertar 

Per comprendre millor el què ha passat publica avui una crònica en Joan Riera que consider d'obligada lectura.

Tal volta en Riera no fa prou èmfasi en el 46% de vots trets pel PP al conjunt de les Illes, però en aquesta vida tot és relatiu i en Riera fa una interessant relació de factors pels quals en Matas estava en condicions d'ampliar considerablement la majoria del 2003; val la pena donar una ullada a aquesta relació que complementa la que jo vaig fer al meu post del dia d'ahir.

En definitiva, examinar tots aquests factor il.lumina la reflexió a la llum d'una nova pregunta: perquè en Matas no ha tret una majoria absoluta a la valenciana?

Algú cita interessadament na Maria de la Pau Janer i el .cat,  d'altres citen els casos de corrupció, d'altres citen la prepotència i agressivitat en l'acció de govern que ha galvanitzat l'oposició i ha permés constituir experiències guanyadores com PSOE-Eivissa pel Canvi. En Joan Riera posa èmfasi en un altre factor molt interessant: la llunyania den Matas respecte als poders fàctics tradicionals, la seva subordinació als poders fàctics "madrilenys" tant econòmics com mediàtics i l'alé que ha donat a tota aquesta gent de la Nova Mallorca; una gent que ara és la primera en demanar el cap den Matas i que representa una política molt distant de l'exitosa fòrmula del Cañellisme pseudopagés que mantingué el PP en el poder des del 1983 al 1995

Està la botella mig plena o mig buida?. Es l'eterna pregunta que té una única resposta correcta: està mig plena i mig buida

Un titular del 28 de maig deia: "Debacle del PP". Idò només amb 50 vots a Eivissa, 300 a Menorca i una quants més a Palma el titular hagués estat: "Triunfo arrollador del PP". Es cert que, probablement, el PP  està a punt d'iniciar l'etapa més dificil de la seva història des del 1983 però també és cert que ha obtingut uns dels millors resultats electorals de la seva història (un 46% dels vots al conjunt de les Balears)

Si aquesta paradoxa és difícil de digerir, ho és més encara si tenim en compta totes les raons que convidaven al PP a fer una anàlisi triomfalista de la situació: una conjuntura econòmica molt favorable (sense crisis com la del 2001, que tant de mal va fer al Pacte de Progrés), uns recursos financers per "fer coses" gairebé il.limitats (en base a duplicar el deute públic), una gestió arrolladora en la recerca de resultats, control directe d'IB3, control indirecte de premsa gratuïta estil Bon Dia o Salut i Força, control indirecte d'una bona xarxa de ràdios i televisions locals utilitzant de manera partidista la concessió de llicències, El Mundo convertit en una eina de propaganda política pura i dura...

Malgrat les bones perspectives, el PP caigué en la temptació d'utilitzar encara una nova arma: atacar a fons UM i acabar per sempre amb aquesta "nosa". Va ser una imprudència: el PP ha estat a un pèl d'aconseguir aquest "triunfo arrollador" que abans esmentava però no ho ha aconseguit i, a més, s'ha quedat "compuesto y sin novia"

UM s'ha sentit amenaçada en la seva supervivència i per això ara el seu objectiu número 1 és impedir que el PP torni a tenir l'oportunitat d'intentar destruir-la: per això és molt probable que hi hagi pacte de progrés

El PP no ha sabut administrar el seu èxit i jo esper que les forces progressistes no caiguem en la mateixa errada. Si, finalment, governam les institucions, no hem d'oblidar mai quina és la correlació de forces realment existent; hem de propiciar canvis reals en temes estratègics que permetin, precisament, consolidar un projecte progressista més enllà del 2011 però no ens podem permetre el luxe de caure en la prepotència ni en l'ansietat de voler fer-ho tot en quatre anys (com si fòssim una Mabel Cabrer qualsevol)