Grosske. Bloc (més) personal

6 setmanes i mitja no és, com a la pel.lícula de Kim Bassinger, el periode temporal d'un idil.li. Es el marge d'error amb el qual Jaume Matas i els seus sicaris político-mediàtics varen posar en marxa la campanya: "Vamos a por Grosske".

La campanya mediàtica del Mundo (si peses les fotocòpies fan uns 750 grs de mentides) i la d'IB3 (que no se pot pesar) i les declaracions de dirigents del PP reclamant la meva dimisió (reprovació al plenari municipal inclosa) començà massa prest: exactament 6 setmanes i mitja.

Des del 9 d'abril, jo dispós d'un informe del Secretari de la Corporació de Sencelles que certifica que totes les acusacions del Mundo - que són les mateixes que va formular a la seva denúncia el misser del PP Ramón Pita da Veiga - són, com diria en ZP, "falsas de toda falsedad". Vaja aficada de pota!. Si haguessin esperat un poc jo hagués anat amb el tema obert a les eleccions; igual , salvant les distàncies, que en el cas de les acusacions de Roque López a Eivissa (impossible que els jutges arxivin abans del 27 de maig)

L'errada és tan monumental que l'han intentat esmenar presionant al batle de Sencelles perquè passàs de l'informe del Secretari i encarregàs un d'extern amb unes tesis més favorables a les pretensions del PP. El batle ha aguantat la presió però ha comés una errada: fer divendres, dia 4, una remisió dels meus papers al Consell per si es volia subrogar en la seva tramitació. Una sol.licitud jurídicament absurda però que tenia com a objectiu donar una mica de "carnaza" al Mundo i al seu propi partit. De fet, el Mundo tengué l'escrit del batle abans que el propi Consell i dilluns, dia 7, ja em vaig haver de menjar una pàgina sencera del Mundo relacionada amb la meva casa; per suposat, IB3 ràdio també es va sumar al revifament del meu "cas"

La perspectiva d'aguantar quinze dies de campanya electoral amb més mentides va colmar la meva paciència i vaig prendre una decisió difícil: gravar el batle de Sencellles mentres em contava que la remisió de l'expedient al Consell era un doi jurídic i administratiu i mentres em contava les presions polítiques a les quals estava sotmés.

Avui he fet públiques les converses en roda de premsa i també una carta oberta a Jaume Matas on explic el context polític de la qüestió : li deman que recuperi la decència, com a mínim, els darrers quinze dies de campanya. Trobareu aquí la carta Carta a Matas maig 2007.doc  i aquí, conversa_tel_batle_070507.doc i aquí Conversa_batle_Sencelles_080507[1].doc la transcripció de les converses amb el batle .