Grosske. Bloc (més) personal

La victòria de Sarkozy ha estat incontestable i s'ha produit en un context d'amplíssima participació (un 85% aprox).

La cosa ja es veia venir després d'una primera volta on l'esquerra en el seu conjunt s'havia quedat en un 36% però el factor novedós dels 18% de vots del centrista Bayrou deixava obert un finestró a l'esperança ... que ara s'ha tancat

Sarkozy forma part del govern però encapçala una opció reformista de "dreta sense complexes", lliberal en allò econòmic i conservadora des del punt de vista dels valors; una opció destinada a fer el que finalmet ha fet: reduir a la meitat un electorat lepenista que, a les eleccions presidencials del 2002, havia assolit un 20% dels sufragis.

Sarkozy ha agrupat una important majoria entorn a un projecte clar i no sempre d'acord amb allò políticament correcte. A l'enfront, i segons algunes enquestes, l'electorat de Royal està dividit al 50% entre el manteniment en les posicions tradicionals de l'esquerra i l'ampliació al centre. Un dilema irresoluble si no es produeix una renovació important del discurs de l'esquerra (no només del PS sinó també del PCF i dels Verds). Ségolène Royal volia encarnar aquesta renovació amb un trancament amb l'aparell tradicional del partit i una barreja de blairisme i zperisme. La fòrmula, de moment, és obvi que no ha funcionat

Una nota final: Sarkozy no és en Rajoy ni el debat polític a França té res a veure amb el d'Espanya.  Allà duen gairebé un any parlant a fons de política fiscal, d'habitatge, d'immigració, d'ensenyament, de política exterior, etc.

Aquí estam a vint dies d'uns eleccions locals i el debat estatal  continúa segrestat pel PP entorn a les llistes d'ANV,  la possible influència del govern en la detenció de la Pantoja  i els passeigs per l'hospital de De Juana Chaos.  Esper que el PP comprengui, més prest que tard que aquest no és el camí de la victòria i abandoni la caverna