Grosske. Bloc (més) personal

El cas de De Juana Chaos és complexe i delicat. Llàstima que no pugui ser debatut sense algunes distorsions importants:

La primera: que una legislació penal calamitosa permetés que 25 assassinats li "sortissin" per 20 anys de condemna efectiva: a menys de 10 mesos  per assassinat

La segona: que el nostre sistema penitenciari estigui desbordat quant a mitjans i els procesos de rehabilitació i el compliment de les penes siguin variables pràcticament independents. Dit en resum: el mandat constitucional que posa la rehabilitació com a objectiu exclusiu de l'empresonament no es compleix

La tercera: que, per evitar la "temprana" sortida de presó de De Juana Chaos els tribunals emetessin una sentència per amenaces de 12 anys per uns articles publicats a Gara que la immensa majoria d'opinions imparcials consideren desproporcionada.

La quarta: que hi ha un descrèdit important del poder judicial per deixar-se mediatitzar per la política i per prendre decisions contradictòries entre sí i, en moltes ocasions, contradictòries amb al sentit comú

Sobre aquest escenari calamitós, què hauria de fer l'Audiència Nacional? Jo apostaria que, per variar, s'aplicàs la llei amb una bona dosi de sentit comú.

Què vol dir això? Idò que els jutges prenguin la decisió sense tenir en compta que las primera sentència fós curta o que la segona massa llarga; sense tenir en compta l'atemptat de Madrid o les seves opinions sobre el procés de pau; sense tenir en compta si simpatitzen amb en Zapatero o en Rajoy... és a dir han d'actuar prescindint de la perspectiva des de la qual es pronuncien tota casta de periodistes i polítics que, de sobte, s'han convertit en experts en règimens penitenciaris

El cas s'ha d'analitzar en els seus termes estrictes, s'han d'examinar les diferents possibilitat que la llei ofereix i s'ha d'intentar preservar la vida del pres sense vulnerar la llei. Es d'això del que s'en diu fer justícia