Grosske. Bloc (més) personal

El darrer comunicat d'ETA és una autèntica "patochada": l'alt el foc permanent continúa però no em de descartar que estigui "condimentat" per nous atemptats.

Un doi com una casa només explicable per l'intent de salvar les diferències internes entre els que apostaven seriosament pel procés de pau i els que no (que són els que comanden).

Tothom ho ha entés així llevat d'HB.

HB, ens explica Otegui, està confusa (el mateix que em passa a mí amb les instruccions per programar el DVD). HB, pobreta, intenta entendre-ho, intenta assimilar les instruccions que li venen des d'adalt, dels qui comanden, però, ai!, estan confusos: com fer-se portaveu d'una posició que, en sí mateixa, és una contradicció i un desbarat?

HB està confusa perquè no ha entés les instruccions. Mai com ara la seva subordinació a ETA s'havia posat tant de manifest, mai com ara hem pogut constatar que el braç polític del moviment abertzale era un braç polític... de fusta.

Aquí rau, precisament, una de les claus del fracàs del procés de pau i una de les diferències fonamentals respecte al cas d'Irlanda

No és que passi res i no m'agradaria suscitar la ira dels qui s'identifiquen amb el Tercer Espai (ni amb el quart ni amb el cinquè) però crec que en política s'ha de parlar clar i, especialment, a mí m'agrada utilitzar el bloc per parlar clar.

El Manifest del Tercer Espai és prou explícit. El nacionalisme ha de ser l'eix vertebrador de la identitat política (l'eix dreta/esquerra és un eix netament secundari) i es reivindica la centralitat  per a la força que la representi ("s'ha de fogir dels extrems")...  Un partit que es defineixi exclussivament com a nacionalista i que vulgui estar centrat... què serà?, què serà?... em sòna moltíssim.

Per si qualcú s'ha perdut amb aquests raonaments abstractes, vos remet als darrers articles d'opinió que pública la web del Tercer Espai. Si en Melià parla pudorosament de casa comuna sense citar noms, en Joan Mir respon explicant-ho tot amb meridiana claredat: el PSM estava prou bé però, a la fi, punyeta!, mai no deixava de ser un partit d'esquerres: UM té la responsabilitat de ser la gran casa comuna del nacionalisme.

Tot està massa clar però deixau-me dir la darrera: mentres el PSM - partit traidor i desnaturalitzat - continúa denunciant el clientelisme fastigós practicat per UM via subvencions, és molt aclaridor veure qualque ex-dirigent del PSM - ara intel.lectual del Tercer Espai, periodista i empresari - acollint-se al sistema de subvencions digitades, generoses i sense concurrència   

Les úniques bones noticies que em dóna IB3 són les relatives a la seva poca audiència

Els seus continguts són partidistes "ad nauseam", les seves tertúlies són mítins amb aparença de debat i els seus informatius una manipulació permanent de la realitat.

Ahir vespre em vaig acostar al seu informatiu per veure com tractaven la manifestació de Madrid. Idò, vos ho podeu imaginar, donant més temps als que no es manifestaren - Foro d'Ermua i Angel Acebes - que a la manifestació en sí. Per suposat, les "assenyades" crítiques a la mani foren les que tancaren la informació.

Sobre la qüestió econòmica val més ni parlar-n: el forat financer d'IB3 ha superat, en la seva curta vida, totes les previsions. Però ara el Síndic de Comptes ens ha donat una nova perspectiva de la qüestió: més del 80% dels ingressos  comercials d'IB3 provenen del propi Govern. Això vol dir, amb altres paraules, que el fracàs en la gestió i el cost econòmic per a les nostres butxeques és molt més gran del que fins ara havíem imaginat

Demoledor l'informe del Síndic de Comptes sobre la gestió del govern Matas.

El PP ens ha mentit sobre el balanç de l'exercici pressupostari del 2005. Varen bravejar d'un superàvit de 188 milions d'euros i ara resulta que els comptes tenien un "dèficit ocult" (terminologia de la Sibndicatura) de 545 milions!!!

Així mateix, la Sindicatura es mostra alarmada per l'endeutament viu de la comunitat autònoma. 908 milions d'euros!!!, que ens converteix en la tercera comunitat més endeutada de l'Estat (en relació al PIB) i que suposa un 54%!! d'increment respecte a l'exercici anterior.

En paraules, una vegada més, de la Sindicatura, això "dificulta, si no impossibilita, la cancel.lació de l'endeutament disposat". Ele! 

El PP i l'AVT (tanto monta...) han anunciat que no aniran a la manifestació de dissabte a Madrid contra el terrorisme.

Jo puc comprendre que el PP, i l'AVT,  tenguin diferències amb la política antiterrorista del govern (política, per cert, que comparteix amb la de la resta de forces polítiques parlamentàries) però no puc entendre que aquestes diferències no els permetin manifestar el seu rebuig al terrorisme de manera unitària amb la resta de forces polítiques i socials.

Perquè aquest favor als violents?, perquè aquest càstic als ciutadans i ciutadanes que reclamen el màxim d'enteniment després de l'atemptat?. En matèria tan delicada, jo, insisteix, respect que hi hagi diferents criteris però no respect que es faci política partidista o electoralisme: em sembla miserable.

Front al lema inequívocament unitari de las manifestació de Madrid, n'Ibarretxe, a Euskadi,  ha convocat una manifestació amb una lema més que inoportú (tan inoportú que, a hores d'ara, encara no es sap si HB es suma a la manifestació). No obstant això, els socialistes han donat una lliçó dient que, des de la discrepància amb el lema, pensen assistir-hi

Torna a sortir avui a la premsa l'informe "tècnic" de `contingut xenòfob que va encarregar el Consell de Mallorca a través de l'àrea de Medi Ambient.

Jo crec, modestament, que l'escàndol no va per aquí perquè una institució no és responsable del contingut des informes tècnics que encarrega. Aquest informe no serveix per res i el propi Borràs ja ha dit que no el fa seu.

El problema, tal i com assenyalava molt bé en Camilo Cela Conde a un recent article, és el que passa quan piques Eulogio Cuenca a Google i descobreixes que no hi ha cap raó objectiva, cap  feina o activitat anterior,  acadèmica, social o científica , que avali l'encàrrec de cap informe tècnic a aquest senyor.

No obstant això, el Consell li ha encarregat tres informes per un import de 12.000 ¬ (el màxim permés per la llei per adjudicar un contracte de serveis "a dit"). Perquè?, i dò perquè aquest senyor està treballant, en realitat per a UM i el seu sou, de 36.000 ¬, l'estam pagant entre tots. Els informes no són més que quatre idees genèriques recobertes d'un munt de fols fets a base de "cortar y pegar".

Em qued amb una curiositat: quina aportació voluntària déu fer aquest senyor a les arques del partit?

Tot sembla indicar que tenim nou episodi de la guerra político-mediàtica que conmou... als quatre que la protagonitzen, però que té com a rerafons un dèficit democràtic preocupant a la nostra ciutat i jo diria que a la nostra comunitat

Si heu llegit la premsa aquests dies haureu tengut coneixement d'un episodi realment cutre que han protagonitzat el Director de El Dia del Mundo i l'Ajuntament de Palma.

Segons sembla - no tenim encara coneixement directe dels fets - el Sr. Eduardo Inda ha tancat amb vidre una part de la seva vivenda que dóna a la façana de l'edifici i ha provocat una denúncia de la comunitat de propietaris davant el jutjat.

La cosa es publicà a UH per part de Pep Matas i uns quants dies després, El Mundo publiquà unes informacions que perjudicaven la imatge d'un policia local (l'oficial responsable de la Patrulla Verda). Segons sembla, aquest policia local reaccionà posant la informació d'UH en coneixement de Gerència d'Urbanisme perquè enviassin un zelador al domicili del Sr. Inda, cosa que efectivament es va fer. Al dia següent, el Sr. Gijon... destitueíx el policia local com a cap de la Patrulla Verda.

Avui EU-EV i PSM hem anunciat que formularem una bateria de preguntes a l'equip de govern municipal però avui vespre, abans de saber com recolleixen aquest fet els diaris de demà, vos vull dir el següent:

1.- Tot això durà coa perquè, més enllà del fet objectiu que el provoca (no massa rellevant) hi ha una història cutre i triste de diaris que dirigeixen políticament governs municipals, de cridades telefòniques entre responsables polítics i mediàtics, d'intervenció política permanent per part dels regidors en la tasca municipal de repressió de les infraccions urbanístiques i mediambientals, d'atemptats permanents a la dignitat dels funcionaris i de funcionaris que deixen encantats que s'atempti contra la seva dignitat per tal d'estar a bé amb el poder.

2.- Aquesta no és una guerra on faci ganes de situar-se incondicionalment al costat de ningú (especialment, a mí que no em cerquin al costat del Lobby per la Independència analitzant que això és una lluita de regidors forasters i policies mallorquins)  i nosaltres no ho farem. Però tampoc ens amagarem davall la taula per por que ens feri qualque bala perduda. Si, però, que ens volem situar al costat del rigor en la tramitació dels expedients disciplinaris de l'Ajuntament i de la dignitat i independència dels funcionaris. Les nostres preguntes van en el sentit de confirmar el que vos he apuntat al punt primer. I veureu com, quan tenguem totes les dades, ho podrem confirmar plenament 

França ens duu moltíssim avantatge en matèria d'habitatge.

Ja fa anys que els Ajntaments estan obligats a destinar a habitatge protegit un determinat percentatge de l'habitatge globalment construit al seu terme municipal.

Aquí els Ajuntaments no només no estan obligats sinó que, maldament vulguin, no tenen cobertura legal suficient per fer-ho de manera voluntària.

A França la fiscalitat sobre l'habitatge buid està molt més desenvolupada que a Espanya, malgrat que no tant com a determinats països del nord d'Europa on tenir habitatgers buids és una càrrega fiscal pràcticament insostenible per al qui vulgui intentar-ho.

La darrera és la Llei que s'està preparant a França i que considerarà l'habitatge un dret exigible davant els tribunals, un dret social equiparable a l'educació o la sanitat...

Què hem de fer, ZP?  

Si jo fós en ZP...

1.- Tornaria a agafar la iniciativa política després de la ruptura del procés de pau

2.- Compareixeria en el Congrés amb caràcter immediat

3.- Éxplicaria sobre el procés de pau ara trencat tot allò que fins ara no havia pogut dir per no comprometre el seu èxit

4.- Convocaria totes les forces polítiques parlamentàries a signar un gran pacte sobre política antiterrorista amb dos grans eixos:

a) la política a dur a terme després de la ruptura del procés de pau

b) les condicions que s'haurien de donar per tornar a iniciar un procés de negociació en el futur

... i intentaria posar una mica d'ordre en aquest desgavell

Hi ha massa renou a la política espanyola i en aquest bloc (vegi's el post anterior) en un tema on tothom hauria de ser especialment curós.

Naturalment, el renou és interessat i d'ell es beneficien tots  aquells que -amb unes opinions o unes altres - dificilment  podrien sostenir les seves posicions en un ambient de major serenitat

Per tant, serenament, m'agradaria expressar-vos les meves conviccions sobre un tema tan delicat com aquest: