Grosske. Bloc (més) personal

Avui matí s'ha fet públic que n'Hidalgo i en Gibert han de tornar a la presó. La presó preventiva només s'ha d'aplicar en els casos estrictament necessaris perquè significa tenir a la presó a una persona encara no condemnada. Però la decisió de l'Audìència indica amb claredat que el fiscal Carrau tenia raó i que, en aquest cas, la presó preventiva és necessària per evitar que els imputats tenguin l'oportunitat de destruir proves o dificultar la investigació.

El que està passant a les Balears és greu i aquests mesos preelectorals s'estan convertint per al PP en un autèntic Calvari. Com deia al post d'avui matí, campanyes com la realitzada contra mí pel PP i El Mundo no seran, malauradament, un cas aïllat. Però l'esquerra té l'obligació de no perdre la serenitat. Com més aprop està la possibilitat d'un canvi polític a Palma i les Balears, més responsables hem de ser. I això vol dir:

a) No caure en la provocació, no contribuir a l'enviliment del debat polític preelectoral

b) Oferir a la ciutadania l'esperança d'un govern honest, seriós,  transparent, sense estridències ni revanxismes

c) Contestar a les provocacions amb contundència i sense por, no deixar-se "acoquinar", combatre la irracionalitat amb la força de la raó.

Avui matí he anat al notari a presentar el requeriment de rectificació a El Mundo. Si clicau a Segueix veureu aquest resum  de les mentides que ha escrit El Mundo aquests darrers dies, contestades fredament, amb objectivitat i contundència, com ha de ser

Avui el Bloc per Mallorca farà una roda de premsa no només sobre la campanya de difamacions de que he estat objecte sinó, més globalment, sobre el clima preelectoral que el PP i els mitjans de comunicació afíns estan intentant generar.

Estant el cas Andratx en plena ebullició, ahir dimitia el batle del PP de Santa Margalida i el DM començava a destapar el que serà un altre gran escàndol urbanístic: Felanitx. Tot això, sense oblidar Ses Salines, la dotzena de batles del PP imputats, i els dos processats de Santa Eulària i Sant Josep. Aquest és el bessó de la qüestió i no quant medeix la superfície pavimentada de la meva parcel.la.

Las campanya de difamació de la que hem parlat aquests darrers sis dies no obeeix - i amb això he de rectificar el que afirmava al post del passat dijous - a una rabieta del director del Mundo per l'interés d'EU-EV i el PSM en el cessament d'un oficial de la policia que s'havia atrevit a denunciar una irregularitat en el domicili del Sr. Inda. La rapidesa i intensitat amb la qual el PP i d'altres mitjans de comunicació audiovisuals afíns al PP s'han fet resó del tema demostra que això és una jugada política de calat i que tendrà altres variants referides a persones de l'esquerra i a plataformes com la de La Real.

Ahir un titular de la premsa gratuïta recollia una frase de l'ínclit conseller Rodríguez molt significativa: "Hay corrupción en todos los partidos, en el PP, en el PSOE, en UM, en el PSM, em EU i en EV"... i, si no n'hi ha, ja estan ells per inventar-la. Pèrò això és el que pretenen: crear una cortina de fum que tapi la magnitud dels seus escàndols

El PP està preocupat per la incidència electoral dels casos de corrupció - especialment a Palma, a part dels pobles directament afectats - i, en el joc polític preelectoral, el PP ha decidit donar-li una potada al taurell

PS. Malgrat que ja n'hi hagi prou de m2, m'haureu de perdonar si public el requeriment notarial de rectificació que remetré a El Mundo per 14 "absolutes falsedats" publicades aquests darrers dies ( algunes d'elles en titular i en portada) .. i també m'haureu de perdonar si public algún altre document del cadastre que encara me falta i que acabarà de rematar la "faena" documental

Dic amb perdó perquè la cosa ja ha quedat prou clara i ja comença a ser hora de passar a analitzar políticament el perquè de la campanya difamatòria duita a terme pel Mundo i el PP amb aquest tema.  De tota manera, no puc resistir la temptació d'oferir-vos dos documents que em semblen prou interessants per demostrar la mala fe absoluta del Mundo en aquesta qüestió.

Tot dos els he obtengut de l'Ajuntament avui matí mateix (dilluns) i estaven dins l'expedient obert arrel de la meva sol.licitud d'una inspecció municipal de la casa - quan la vaig comprar el 2005 - perquè comprovassin si hi havia cap tipus d'irregularitat urbanística .

Al document arquitecte municipal 2005.pdf  podeu comprovar que aquest funcionari va fer un croquis i va mesurar la superfície del meu habitatge. Resultat: una superfície que està encara per davall dels 321 metres que figuraven al certificat de l'arquitecte contractat pels ex-propietaris un any abans i que va servir de base per al contracte de compravenda. Dit amb altres paraules: que el propi arquitecte municipal de Sencelles va acreditar, ara fa dos anys , que això del xalet de 680 m2 era una absoluta falsedat

Vosaltres em direu: Bé, però El Mundo no tenia perquè conèixer aquest paper. Oh sí - vos contestaré - al Mundo se li han obert totes les portes per obtenir dades sobre la meva casa amb les quals orquestar aquesta campanya. La prova la teniu al segon document,  Fotos arquitecte municipal 2005.pdf , que demostra que les fotos de la meva casa publicades per El Mundo dijous passat ¡¡estaven tretes dels propis arxius informàtics de l'Ajuntament!!. (en concret, publicaren la foto on surt el cotxe i un altre que està a un altra pàgina que no he escanejat)

Deixant de banda la irregularitat administrativa per part de l'Ajuntament que això suposa - i que els advocats estan estudiant - com va poder tenir barra El Mundo de posar a primera plana que jo tenia un xalet de 680 m2 quan tenien davant una medició de l'arquitecte municipal de Sencelles on es deia que no arribava ni tan sols a 300??, com va poder tenir la barra, amb aquest document a la mà, de considerar fraudulents els 321 m2 d'habitatge que vaig fer constar a l'escriptura i al registre de la propietat?? ...

ADDENDA: Acab de llegir la dosi de mentides del Mundo digital d'avui. Inda ho fa bé. Expert en campanyes de difamació sap que no hi ha reculada possible així que, si l'agafen amb mentides, la única sortida és dir-ne més i de més grosses.

Només comentaré el titular perquè em fa peresa entrar en detalls sobre la resta

Hacienda dice que el chalé de Grosske ha crecido de 132 a 680 m2 en dos años y él sostiene que sólo mide 312

1.- El Cadastre, efectivament, expedeix un certificat  sobre la superfície de la vivenda el 2005 (que jo vaig publicar al meu post anterior) dient que l'habitatge era de 132 m2 però això contradiu el document de l'arquitecte municipal que public unes línies més adalt que, com podeu comprovar,  diu que l'antiguetat de la casa (d'aprop de 300 m2) és "Aproximadament de 1975" (i així ho acrediten també les fotos aèries). L'explicació d'aquesta contradicció és que el cadastre no va revisar aquesta finca des de l'any de la picor i el Mundo ho sap però l'importa un prebe: "que la verdad no te arruine un buen titular"

 2.- El titular compara fraudulament la superfície de la vivenda amb la superfície construida i, a més, identifica  la superfície construida amb la superfície edificada (que sóna al mateix però que no és el mateix). Els 680 m2 costruits efectivament existeixen (ara i des dels anys 70) però no són de vivenda (no són de "xalet" com reiteradament afirma El Mundo: per aquest raonament podriem incloure el conjunt de la parcel.la i dir que tenc un xalet de 7000 m2). Els 680 m2 són de vivenda, d'antics magatzems agrícoles i de dues zones no edificades: la piscina i una zona pavimentada que el cadastre calcula en 193m2

La informació crea expectativa sobre la visita que els tècnics municipals faran a la casa per comprovar "el misterioso crecimiento" de ca meva ("crecimiento" que no es produeix des dels anya 70!!!). I quan venguin els tècnics i vegin que la casa no ha crescut un pam des de fa 30 anys (cosa que ja saben perquè aquest poble és molt petit) què dirà El Mundo? ... Vos contestaré: més mentides

"Antes se coge a un mentiroso que a un cojo" ... idò, tal i com he anunciat avui matí, aquí teniu els documents claus per comprovar les mentides de El Mundo.

Algúns documents els he inserit al post en miniatura. Heu de clicar damunt per lletgir-los. D'altres no he pogut fer-ho així però clicant sobre la paraula adequada els llegireu a l'àlbum. La qualitat no sempre és bona però esper que sigui suficient

En primer lloc, aquí teniu els tres documents als quals vàrem tenir accés abans de la compra: un certificat sobre la superfície de la vivenda estés per un arquitecte (contractat pels venedors), un certificat del cadastre de 1980 referit a l'extensió de la parcel.la i un certificat de la inscripció cadastral  que vàrem demanar nosaltres mateixos l'any 2005

Certificat  d'un arquitecte sobre la finca expedit per un arquitecte a instàncies dels venedors: 

Certificat del cadastre del 80 sobre la superfície de la parcel.la

Certificat inscripció cadastral del  2005 que sol.licitàrem nosaltres mateixos

Així mateix, els venedors ens lliuraren altres documents - que no he escanejat - relatius a l'apertura del pou i a la posada en marxa d'una explotació agrícola de reguiu (tots ells dels anys 70) 

Del primer document s'inferia que la vivenda mesurava 312,68 m2 - NO 680 M2, SR INDA - i aquesta és la raó per la qual vàrem fer constar aquesta xifra a l'escriptura de compra venda

 Del segon document s'inferia que la superfície de la parcel.la eren 7.137 m2

i, del tercer document (la inscripció registral del 2005) s'inferien dues coses:

Que la casa només tributava com si medís 132 m2 i que la data de construcció era de 1973 (en realitat, aquesta és la data de l'ampliació sobre l'antiga casa de pagés).

Amb aquestes dades a les mans vàrem treure dues conclusions:

1) Que la casa es va construir (en realitat, ampliar) a un moment on la legislació sobre el sòl aixi ho permetia (veure un post anterior)

2) Que calia actualitzar les dades del cadastre si volíem pagar l'IBI correctament.

Com que el tema de la legalitat de la casa era delicat - i per evitar "malos rollos" - no ens vàrem aturar aquí i vàrem demanar a l'Ajuntament un certificat de si la casa mai no havia estat objecte de  cap expedient d'infracció urbanística. L'Ajuntament ens va contestar que no, que mai s'havia obert un expedient d'infracció. Tampoc no ens vàrem voler aturar aquí i, en el colmo de la paranoia i "para mayor abundamiento" vàrem denunciar la casa perquè hi hagués una inspecció municipal i es revisàs si hi havia cap tipus d'infracció.

La visita va ser girada i no es va obrir cap expedient d'infracció.

Sincerament deman: es possible prendre més precaucions a l'hora de comprar una casa pel que fa a la seva legalitat?.

Quant a la sol.licitud perquè el Cadastre mirés la casa i revisàs la fitxa d'inscripció cadastral, la vàrem fer a través del propi Ajuntament i aquí teniu un certificat de la institució on està assenyalada aquesta sol.licitud entre d'altres instades davant l'Ajuntament 

Dit amb altres paraules: nosaltres som els que vàrem anar al Cadastre per posar la finca en ordre i pagar l'IBI que tocava pagar.´No obstant això he hagut d'aguantar un titular del Mundo a primera plana dient que el Cadastre m'havia "pillado" en les meves mangarrufes per ocultar-li la realitat de la meva casa!!

Sobre aquestes dades i amb aquests antecedents, dijous passat em vaig berenar amb el titular del Mundo referit al meu xalet de 680 m2 en base a ampliacions "a uno y otro lado de la casa"

Aquesta fàbula vé d'una lectura manipulada de la fitxa del cadastre on junta la vivenda amb els antics magatzems agrícoles i una zona pavimentada que hi ha davant la casa. Es cert que a la fitxa del cadastre hi ha una errada (que aviat es corregirà) i posa "Vivienda. Zona pavimentada. 193 m2" però un diari mínimament seriós s'ha de donar compta que aquí hi ha una contradicció i ha d'averiguar on és l'errada.

Naturalment, hi ha una cosa que jo no puc ara demostrar documentalment i que és el darrer raig d'esperança per a la dignitat del Mundo i del seu director: que puguin demostrar que jo vaig comprar, efectivament,  una casa de 312 m2 i que, amb posterioritat , he fet una ampliació fins a 680 m2... però no vull torturar el Sr. Inda donant-li falses esperances: això no és així i tant les fotos aèries com la visista del famós zelador municipal ho permetran comprovar de manera indiscutible.

Ooooohhh!! On queda ara el xalé de 680 m2, la inscripció registral fraudulenta, la il.legalitat de la casa i allò de que "el Catastro m'ha pillao"?

PS. Al marge del Mundo i de les seves mentides, algúns comentaristes del bloc han suscitat el tema - més filosòfic - sobre si això és una casa "adequada" per a un dirigent d'EU. En aquest terreny, jo respect totes les opinions, fins i tot aquelles que em semblen una mica extravagants, però vos donaré sincerament la meva opinió personal:

1.- Jo no m'hagués comprat mai un terreny en sòl rústic per construir-hi una casa. Trob que el camp mallorquí ja en té prou de cases. Però una cosa és no voler que es construeixi més i un altra no admetre la possibilitat de que les cases existents i en situació regular s'ocupin amb normalitat. O és que qualcú proposa deixar-les buides o esbucar-les?

2.- Algúns troben que aquesta casa és "massa casa" per a una persona d'esquerres. A mí em sembla una visió molt reduccionista del que és l'esquerra (i, per tant, una visió prou favorable a la dreta). En tot cas, vos diré el mateix que li he dit a un comentarista: quan, amb vint anys, em vaig independitzar, jo vivia de lloguer a un pis de 90 m2. Aquesta casa no vé ni de comissions ni de maniobres especulatives: és, exclussivament,  el fruit de 30 anys de treball honrat meu i de la meva dona i de 47 anys de treball de  mu mare que ara està incapacitada i l'hem duit a viure amb nosaltres. Si això no pot cabre dins l'àmbit de l'esquerra, "apaga y vámonos"

Ahir aquest bloc rebé 1608 visites i divendres 2170. No són tantes com lectors té El Mundo però és una xifra significativa. Vol dir que els periodistes d'altres mitjans, els quadres polítics i socials i, en general, la gent més àvida d'opinió de primera mà ha tengut accés als desmentits que he publicat sobre les informacions del Mundo. Conclusió: amb la blogosfera, el pseudo-periodisme de difamació té la feina una mica més complicada.

Avui no surt res referent a ca meva malgrat que ahir el seu redactor en cap em va fer una entrevista telefònica prou completa. Tal volta té a veure amb el fet que la vaig començar dient que "Tot és mentida".

No sé el que pensa fer el Mundo en el futur. Jo sí sé el que faré: no deixar que l'assumpte decaigui i obligar-lis a empassolar-se les seves mentides una per una.

Tenc un munt de documents escanejats que tal volta publiqui avui mateix i també publicaré d'altres que encara he de demanar. Per suposat, el zelador municipal, si no vé, el faré venir jo (malgrat que - com va passar l'altra vegada - em facin pagar les taxes corresponents). També faré un requeriment notarial de rectificació

El Mundo s'haurà de menjar amb patates des del xalé de 680 metres fins a la casa il.legal passant per les ampliacions que jo he fet "a uno y otro lado del edificio", la inscripció registral o allò de que el Cadastre m'ha "pillado". I si s'inventa una de nova com que he pagat en negre també se l'haurà d'empassolar

Estic una mica indignat: tu trobes que he de començar un bon dissabe desmentint tots els dois que dius al teu diari?. A més, cada vegada en dius més i de més gruixuts i és molta feina.

Bé, per als que li pugui interessar, aquí van les teves mentides d'avui:

1.- En titular i en portada: El Ayuntamiento de Sencelles dice que el chalé de Grosske en suelo rústico es ilegal

Fals. Ni l'Ajuntament ha adoptat cap acord al respecte i ni al Batle ni a la regidora d'Urbanisme El Mundo els ha pogut treure altre cosa que unes prudents declaracions on diuen que miraran el tema i que obraran en conseqüència

2.- "El chalé se construyó en la década de los setenta cuando tanto la normativa del Govern como la del propio Ayuntamiento fijaban en una cuarterada (7.103 metros cuadrados) la superficie mínima para edificar en suelo rústico. Con el Plan Territorial de Mallorca la superficie mínima fue ampliada a dos cuarteradas (14.206 metros cuadrados)"

Fals. La casa parteix d'un nucli inicial molt antic (una casa de pagés) i conegué una important ampliació l'any 1973,  data en la qual, per cert,  "el Govern" no existia ni dictava normes. M'és difícil imaginar-me com a responsable d'una irregularitat comesa per un senyor que no conec l'any 1973 però - si em permeteu la pedanteria (ho acab de consultar amb un arquitecte) vos diré que l'any 1973 el GoBierno de Madrid aprovà el Plan Provincial de Ordenación de las Islas Baleares i que abans estava vigent la Ley del Suelo de 1956. La llei del 56 no fixava parcel.la mínima per construir en sòl rústic i el Plan del 73 la fixava en 7.000 m2 en secà i en 2000 m2 en regui . Aquell bon senyor, l'any 1973, obrí un pou (tenc els papers), plantà 80 tarongers (tenc els papers) i el que tenia era un habitatge annexe a explotació agrícola perfectament adaptat a les normes tant si se li va aplicar la amb la llei del 56 com el Pla del 73. El que ja no sé és si va pagar totes les taxes, si va demanar les llicències correctament o si li mancava qualque informe d'un tècnic qualificat pero "éso, Escarlata, la verdad, no me importa" (per als més joves: frase final de Lo que el viento se llevó)

Un darrer apunt sobre la rigorosa informació del Mundo:la que va pujar la parcel.la mínima a 14.000 m2 va ser la Llei del sòl autonòmica del 98 no el Pla Territorial de Mallorca (qui els assessora?, déu meu!)

3.- "A ambos lados de la residencia de los Grosske y adosada a ella se levantan una serie de edificaciones que conforman el total de los 680 metros cuadrados con los que se han topado los técnicos de la Oficina del Catastro. Sobre estas ampliaciones el Ayuntamiento ya ha anunciado que puede actuar y ha ordenado un informe al celador municipal"

Fals. Les "edificaciones" de 680 m2 que conformen la residència de los Grosske només estan en el cap del Sr. Inda i, evidentment, no hi figuren a la fitxa cadastral que ahir el Sr. Inda va publicar. Els magatzems agrícoles sí són edificacions i els utilitzo per diversos usos però no són vivenda ni a efectes urbasnístics ni cadastrals ni econòmics (a l'hora de valorar la casa); quant a la piscina i la zona pavimentada és obvi que, per cap persona amb dos dits de seny,  ni són edificacions ni són habitatge

Però, el que és encara molt més important, el  Sr. Inda (ell me perdonarà que personalitzi però no crec que dins el diari hi hagi un altre persona capaç de dirigir una operació suïcida com aquesta) afgirma que hi ha hagut ampliacions de la casa posteriors a la del 73 i que jo les hagi pogut realitzar. Això és radicalment fals: ho diuen les fotos aèries i ho dirà el zelador municipal, al que esper amb els braços oberts, quan vengui per aquí. Això ho sap el batle perfectament i d'aquí les seves prudents declaracions malgrat el tercer grau al qual l'haurà sotmés, estic segur, el periodista de El Mundo

 4.- Así, Grosske debía saber que adquiría un chalé ilegal que era ilegalizable y que sobre el mismo se habían realizado también ilegalmente obras de ampliación

Fals: Grosske va comprar la casa després de comprovar que mai no s'havia obert un expedient sancionador a la casa   i després de denunciar la seva pròpia casa perquè s'obrís un expediant sancionador cas d'existir cap tipus d'irregularitat (quan els tengui escanejats, vos penjaré aquests i d'altres documents d'aquest post)... però, és clar!...ara, que hi pens, Sr. Inda, això és el que fa tothom, no és cert?, tothom, quan es compra una casa, la denúncia davant l'Ajuntament per si hi hagués cap tipus d'irregularitat, a que sí?... quina barra que tens, tío!

... i 5.- Años atrás el edil de EU en Palma, Joan Font, no tuvo más remedio que dimitir de su cargo al descubrirse que habitaba en una vivienda ilegal en suelo rústico en Marratxí. El máximo responsable entonces del partido en el que militaba Font, Eberhard Grosske, le instó a que abandonara el cargo en el Ayuntamiento de Palma, dando así por terminada su carrera política

Aquesta és grossa perquè no es poden dir més mentides en tant poques paraules: Joan Font, ex-regidor d'EU - vivia, i viu, en una casa LEGAL en sòl URBÀ a Marratxí. Anys abans de ser regidor, va realitzar obres de reforma de ca seva depassant allò autoritzat per la llicència municipal, obres que va legalitzar posteriorment. EU va examinar el cas i va decidir que NO hi havia motius perquè el regidor dimitís per aquesta qüestió

La tàctica del Mundo de suplir la inconsistència de les seves acusacions amb més acusacions inconsistents és limitada... ja sabeu el que passa quan es té el mal costum d'escopir cap adalt

Ara mateix hi ha una fotògraf de El Mundo davant la porta de ca meva esperant, saegons m'explica,... al zelador municipal, que ha de venir a inspeccionar ca meva!!!

Un missatge per a l'Ajuntament: el zelador municipal pot entrar dins ca meva quan vulgui (jo no som com el Sr. Inda, que no el va deixar passar quan va anar a veure la seva) però, si no vingués acompanyat d'una fotograf del Mundo, seria molt més creïble que aquest zelador compleix funcions institucionals i no és l'instrument d'una campanya política.

En tot cas, són les 16,25 i la pobre fotògraf duu més de dues hores davant ca meva... tal volta hi ha hagut un malentés en la cita

Continúa el pobre Inda cercant la meva dimisió. Li recoman que es posi tranquil perquè d'altres abans que ell  ja ho han intentat. Aquest bloc té menys lectors que El Mundo però l'avantatge que tenc sobre el Sr. Inda és que és molt més fàcil sostenir la veritat que una mentida.

Aquí teniu unes quantes mentides de El Mundo que serviran de base a la rectificació que els demanaré per via notarial.

 1.- "Grosske vive en un chalé de 680 m2...". "A ambos lados de la residencia de los Grosske se levantan una serie de EDIFICACIONES que conforman el total de los 680 m2"..."el chalé está en suelo rústico y es seis veces mayor que una vivienda media"

La meva casa no medeix 680 m2. Per arribar a aquesta xifra El Mundo ha hagut de sumar la superficie de la casa, la d'unes dpendències annexes de quan això era una explotació agrícola i que mai no podré legalitzar (ni vendre) com a vivenda, la superfície de la piscina i allò que és més delirant: 193 metres quadrats de terreny amb una capa de formigó que hi ha entre la casa i el camí. Donat que, per al Sr. Inda, aquests 193 m2 són vivenda, el convid a dormir avui vespre a ca meva... però precisament en aquest bocí... hi estarà ben ample però que vengui tapat perquè fa una mica de fred

2.- "El lider rojiverde debe explicar los pasos que ha seguido para convertir su vivienda de Sencelles en un inmueble seis veces mayor que la vivienda media" 

Jo no he ampliat la meva vivenda perquè legalment no es pot ampliar. Esper pel seu bé que el Sr. Inda tengui proves d'això que afirma

3.- Hacienda pilla a Grosske

Hacienda no m'ha "pillado" per res. Som jo qui, constatant que la fitxa del cadastre estava molt per davall de les dimensions reals de la casa, vaig sol.licitar  una revisió de la inscripció cadastral perquè ningú no pugés dir que pag un IBI per davall del que correspon

4.- "La gravedad moral... se agiganta cuando a la compra de una casa ilegal..."

Amb data de 22 d'abril vaig demanar un certificat a l'Ajuntament de Sencelles sobre si, referent a la meva futura propietat, "l'Ajuntament té obert qualque expedient de disciplina urba´nística o si l'ha tengut en alguna ocasió i, cas afirmatiu, els motius i si han estat subsanades les causes que originaren l'esmentat expedient". Em contestaren que mai no hi havia hagut cap expedient disciplinari. Així mateix, per acabar d'assegurar la cosa, dia 29 d'abril vaig demanar a l'Ajuntament si, a l'esmentada finca "es dona cap tipus de circumstància que justifiqui l'inici d'un expedient de disciplina urbanística i que, en tal cas, es procedeixi a fer-ho així d'acord amb la legislació vigent". L'Ajuntament no va iniciart cap expedient. Es això comprar una casa il.legal? Tal volta si el Sr. Aznar s'hagués pres tantes molèsties com jo ara no tendria una casa a una urbanització il.legal de Marbella

Fins aquí els fets, més tard vendran valoracions perquè això, naturalment, no quedarà així. La mierda que se esparce después hay que recogerla

Chiquitina, inquieta, em tira en cara la no retransmissió del tradicional Ple de l'Ajuntament on line. La podeu trobar, des del mes passat, al bloc Eberhard i Nanda en Bloc per Palma.

El cas de De Juana Chaos és complexe i delicat. Llàstima que no pugui ser debatut sense algunes distorsions importants:

La primera: que una legislació penal calamitosa permetés que 25 assassinats li "sortissin" per 20 anys de condemna efectiva: a menys de 10 mesos  per assassinat

La segona: que el nostre sistema penitenciari estigui desbordat quant a mitjans i els procesos de rehabilitació i el compliment de les penes siguin variables pràcticament independents. Dit en resum: el mandat constitucional que posa la rehabilitació com a objectiu exclusiu de l'empresonament no es compleix

La tercera: que, per evitar la "temprana" sortida de presó de De Juana Chaos els tribunals emetessin una sentència per amenaces de 12 anys per uns articles publicats a Gara que la immensa majoria d'opinions imparcials consideren desproporcionada.

La quarta: que hi ha un descrèdit important del poder judicial per deixar-se mediatitzar per la política i per prendre decisions contradictòries entre sí i, en moltes ocasions, contradictòries amb al sentit comú

Sobre aquest escenari calamitós, què hauria de fer l'Audiència Nacional? Jo apostaria que, per variar, s'aplicàs la llei amb una bona dosi de sentit comú.

Què vol dir això? Idò que els jutges prenguin la decisió sense tenir en compta que las primera sentència fós curta o que la segona massa llarga; sense tenir en compta l'atemptat de Madrid o les seves opinions sobre el procés de pau; sense tenir en compta si simpatitzen amb en Zapatero o en Rajoy... és a dir han d'actuar prescindint de la perspectiva des de la qual es pronuncien tota casta de periodistes i polítics que, de sobte, s'han convertit en experts en règimens penitenciaris

El cas s'ha d'analitzar en els seus termes estrictes, s'han d'examinar les diferents possibilitat que la llei ofereix i s'ha d'intentar preservar la vida del pres sense vulnerar la llei. Es d'això del que s'en diu fer justícia

Ahir va morir a França un capellà de 94 anys. Era només això: un capellà vell,  però tots els informatius de televisió del vespre li dedicaren la primera mitja hora de programació i avui molts de diaris francesos li dediquen tota la portada i edicions especials a tot color; ara hi ha un gran debat sobre on ha de ser entrerrat...

Humanista, compromés, persona d'acció i de paraula... pens quin personatge de la societat civil podria morir-se avui a Espanya i generar tal commoció; la resposta és clara: ningú. La nostra societat és un desert de referents realment sòlids en l'àmbit intel.lectual i social: una mala notícia per a la nostra democràcia i per a la nostra "salut cívica"

Si clicau a Google Abbé Pierre o Emmaüs trobareu uns 4 milions d'entrades per entretenir-vos. De moment, vos deix amb una ressenya de El Pais que he pogut rescatar del fons de la seva edició digital

Avui es publica al DM un episodi realment lamentable: una associació de veïnats a Can Pastilla que permet que un acte de l'associació es converteixi en un mítin d'UM. El preu: el finançament de l'acte per part del Consell

Darrera, naturalment, la llarga mà d'UM que, amb doblers de tots, li monta mítins a Miquel Nadal, candidat d'aquest partit a l'Ajuntament. Diu  lel DM que una càmara de televisió seguia profusament al Sr. Nadal durant tot l'acte. No seria, per casualitat, la televisió que també pagam tots de la nostra butxeca?.

La crònica no és més que un botó de mostra. Hi ha precedents a Santa Catalina i els Hostalets i també em pogut veure com suplements de diari pagats pel Consell s'han convertit en barroeres plataformes partidistes del seu candidat. No és una manera decent de fer campanya electoral.

No sé si el Sr. Nadal serà o no regidor el mes de maig i, si és que sí, no sé quin pes podrà tenir en funció de com quedi el nou consistori. Però igual que fa uns mesos vaig emetre un primer missatge sobre les seves pretensions a la batlia, ara vull emetre un segon missatge sobre eventuals marcs de col.laboració: mai una institució governada pel Bloc impulsarà o tolerarà pràctiques com les descrites ni "piñatas" subvencionadores com les al.ludides al final de l'esmentade crònica del DM 

Duu avui El Pais una bona crònica del procés de pau i del seu fracàs. No tenc elements per confirmar o desmentir els seus detalls però, globalment, tot "quadra" prou bé.

La pregunta és: iara què?

El PP no va més enllà de plantejar una política de "palo y tente tieso" que és útil per capitalitzar la indignació popular davant el terrorisme però que renuncia a tres coses fonamentals:

a) fer avançar Euskadi en la resolució dels seus conflictes interns

b) avançar en la resolució dels problemes de relació entre Euskadi i l'Estat espanyol

c) crear les condicions polítiques més favorables per a la desaparició de la violència

Aquesta és l'agenda a la qual d'altres partits no poden renunciar. PSOE, PNB, EA, IU-EB i Aralar tenen l'obligació de donar continuitat als objectius de la mesa política i han d'endagar un procés de reforma estatutària que generi un ample consens al si de la ciutadania basca. Ells, i només ells, estan en condicions de donar una sortida a l'actual situació

Diu avui en Miquel Segura a Ultima Hora que "... luego sale el Grosske por la pantalla del ordenador y ves que sólo sabe hablar de mierda" i que "Su página web es altamente escatológica".

Etic content que fins i tot en Miquel Segura reconegui allò evident: que el cas Andratx i la corrupció del PP `(un dels meus temes predilectes, ho he de reconèixer) és això: merda.

I, parlant de merda, avui trobareu destacades a la premsa les indignades declaracions del portaveu del PP, Miquel Ramis, dient que Rodríguez NO va col.laborar amb n'Hidalgo per tancar l'aparcament de la regidora d'UM a Andratx i que es va limitar a emetre un informe preceptiu d'acord amb la llei.

Però les mentides del PP, ara mateix, no es que es decobreixin al dia següent, és que es descobreixen "on line". Així que, avui mateix, a la pàgina 19, El Pais ens regala amb un altra filtració del sumari; una conversa entre n'Hidalgo i en Rodríguez de dia 7 d'agost resumida per la guàrdia civil en els següents termes: "Se extrañan de la rapidez del auto dictado por el juez  - que anul.lava el tancament del parking - y (hablan) de que van a preparar unas alegaciones basadas en la peligrosidad, ya qure hay un torrente (debajo del aparcamiento) para lo cual nombran a un tal Juan Pol que pertenecía a la consejería de Interior, concretamente a emergencias, como la persona que realizaría el informe"

Què és això? la sol.licitud asèptica d'un informe tècnic per part d'un batle o dos "compinches" col.laborant per intentar que el pàrking es tanqui definitivament?

El Bloc es compromet a incrementar el nivell de protecció dels animals que viuen a l'entorn humà. La Llei actual està plena de forats un dels quals és l'excepció prevista per a les festes tradicionals.

Allò que més ha cridat l'atenció és el tema de les curses de toros. Es normal perquè la posició d'uns i altres sobre aquesta qüestió és molt aferrissada: la dels seus defensors, pel caràcter emblemàtic de la "festa", la dels seus detractors, perquè aquí la tortura dels animals és gratuïta i, a més, motiu de festa i espectacle.

La batalla la tenim guanyada els qui volem prohibir les curses de toros perquè tenim l'empenta dels avanços civilitzatoris globals. Però queda molt de camí per recòrrer en temes com la ramaderia intensiva

El major entrebanc que tenim per endavant és la banalització de la violència. Un poderós corrent molt estés a la nostra societat i del qual els éssers humans som les primeres víctimes.

La lluita contra els maltractaments als animals està sota l'epígraf d'una lluita molt més global: la d'aconseguir un món sense violència