Grosske. Bloc (més) personal

Té raó en Rubalcaba quan diu que els moviments d'ETA no poden ser analitzats des dels paràmetres de la racionalitat política. Ens trobam davant el pitjor dels enemics possibles: gent sense escrúpols i amb el cervell al ralentí.

Otegui, patètic, intenta elaborar discurs polític al servei dels seus superiors jeràrquics (la direcció d'ETA) i li surt un xurro on es barrejen les condolències a les víctimes i la no condemana de l'atemptat (una barreja sinistre, per cert) juntament amb un indignant "la culpa es del gobierno" i un ridícul "aquí no ha pasado nada, que siga el proceso de paz y pelillos a la mar"

ZP, correcte, ha fet la única cosa possible: constatar que no hi havia condicions per prosseguir el procés de pau i paralaitzar qualsevol iniciativa de negociació.

El PP, en la seva línia, opina que això no basta i que el govern ha de renunciar a qualsevol possible reinici del procés de pau. Dit amb altres paraules: ens vol deixar sense esperança... fins que sigui ell el que la pugui administrar

Mentres tant, dos joves equatorians, aliens als drets inalienables del poble basc,  han pagat probablement amb la seva vida el nou "gir estratègic" de la banda terrorista

 

Això den Rodríguez ja s'ha convertir en un problema democràtic de primer ordre.

 Rodríguez mentí des del principi i intenta salvar la cara amb més mentides. Si això li funciona, si hem d'esperar a què els jutges ens posin davant la veritat, si arriba com a Conseller al maig del 2007& llavors és que en aquestes Illes nostres no hi ha límits per a  qualsevol mentider, cínic i pocavergonya amparat per la màfia del poder   Rodríguez amenaçà ahir al Parlament en perjurar "quinze vegades", si feia falta, per sostenir que ni ell ni cap membre del Govern pogueren advertir de les detencions i els registres judicials del dia 27 de novembre «perquè no sabíem res fins que es varen produir» Dues fonts indirectes desmenteixen el Conseller però, la més important, és el propi Rodríguez,  que s'ha desmentit a sí mateix i, per tant, ha fet evident que diu mentides. A Rodríguez  l'ha desmentit, de moment,el jutge instructor que l'intervé el móvil precisament perquè sospita que ell ha estat l'autor del chivatazo al batle Hidalgo A Rodríguez l'ha desmentit també el propi Hidalgo que, en el sumari, ha declarat que el conseller li va dir el dissabte anterior a la detenció que "iba a haber "lío" en Andratx"  Però tots sabem que el jutge treballa pel PSOE i que n'Hidalgo no té credibilitat. Per tant, recordem les paraules del propi Conseller en la seva famosa conversa telefònica amb n'Hidalgo dilluns dia 27, poques hores abans de la detenció:

En ella deixa clar que ja està tot preparat per respondre políticament a la intervenció policial: la baixa del partit, la instancia de dimissió coim a batle, una reunió amb en Perera (el misser) i, així mateix, en Rodríguez deixa caure que si l'auto judicial carrega més sobre "el otro" (en Massot) " a  nosotros nos coge más de refilón"  y que, de tota manera, caldrà examinar l'auto judicial per valorar amb precisió les conseqüències polítiques del tema: "voy a hablar con Rafael Perera, me oyes, para preparar, para estar pendiente, para coger el auto en mano"& "el auto!!"&

Com un tipo que parla de "el auto" i que ja ha preparat en complicitat amb n'Hidalgo la resposta a la detenció pot tenir la barra de dir ahir al Parlament que està disposat a jurar que no sabía res fins que els fets es varen produir .

Rodríguez mentéix quan al.lega ignorancia però qui va avisar a qui: Rodríguez a Hidalgo o Hidalgo a Rodríguez. A l'esmentada conversa telefònica hi ha una frase clau que és la que condueix al jutge a pensar que és en Rodríguez qui pàssa la informació:

Rodríguez: "La información es que sería hoy pero no sé, habrá que esperar acontecimientos". Es a dir, és en Rodríguez el que explica el contingut del "chivatazo" i no a l'inrevés.

No són aquestes les úniques mentides acreditades den Rodríguez. El  DM posa de relleu un altre a un tros de la crònica de Miquel Manso que vos transcric literalment:

"El sábado 25 de noviembre a las nueve de la mañana, dos días antes de la intervención de los agentes, Rodríguez e Hidalgo se entrevistaron en la cafetería del Hotel Meliá Victoria. Durante el transcurso de la reunión, dijo ayer Rodríguez, el ex alcalde le transmitió su inquietud "por una información que había recibido de alguien de su entorno, quien le advertía que el juez iba a dictar un auto en firme contra él, el lunes siguiente, a instancias de la fiscalía anticorrupción".

Contradicción

Es la primera vez que el conseller saca a relucir a una tercera persona que habría alertado al entonces regidor. Esta novedad chirría con lo que él mismo afirmó en rueda de prensa el día 2 de diciembre. En aquella ocasión ni mencionó al confidente de Hidalgo ni dijo nada sobre el auto del juez. Sólo se limitó a comentar: "Ni le avisamos de nada, ni él nos dijo que tuviera temor a que le detuvieran".

Un altra: la seva celebèrrima versió de la seva conversa telefònica amb n'Hidalgo: "Hablamos de que era lunes, de que estaba en el despacho&" (per la qual ahir va demanar disculpes)

Jo no vull un pocavergonya semblant assegut al Consell de Govern.

L'acord ha estat fruit d'una intensa negociació duita a terme durant la setmana de Nadal i Aina ho presentarà com la necessitat d'introduir un revulsiu en el procés de confecció de la seva candidatura.

La meva incorporació no ha deixat de despertar suspicàcies entre Ramon Torres i d'altres dirigents socialistes que em consideren "más de lo mismo" i un altre gol que ha aficat el corrent nacionalista encapçalat per l'eix Antich Maragall. Així mateix, no s'ha deixat de manifestar preocupació perquè som massa vell.  massa radical i, en definitiva, massa raro.

Aina Calvo, per la seva banda, considera que la meva presència com a número 2 de la llista és una jugada intel.ligent que trasllada els problemes de confecció de la candidatura a d'altres formacions. De tota manera, s'ha negat explícitament a fer la campanya en tàndem: "Que corri l'aire guapo", m'ha manifestat.

Quant a Nanda Ramon - assabentada ahir de la qüestió - m'ha assegurat que no serà massa dura amb la meva decisió però que deixarà ben clar que això del tàndem era un timo, que jo anava davant però que la que pedalejava era ella. "Algúns em consideren una mica ·flor del campo· - m'ha aclarit - però que sàpigues que jo puc dur tota sola un tàndem i, si fa falta, una tanqueta de la Segona Guerra Mundial"

M'acaba de cridar El Mundo per  interrogar-me sobre la meva participació - i la del Bloc - a la mani del 31 de desembre sota el lema "Autodeterminació. Som una nació".

 Crec endivinar que demà rebré bufetades del Mundo sobre aquesta qüestió  que, en el meu cas, es sumaran a les den Pere Muñoz per exactament el contrari: per ser "anti 31 de desembre" (vaig escriure un altre post sobre aquest tema).  Així que em crec en l'obligació d'avançar-me i d'explicar breument la meva posició sobre aquesta i d'altres qüestions que figuren al títol del present article.

 (Segueix)

La Navidad es, básicamente, un alto en el camino, un pararse a mirarnos a nosotros mismos y a lo que nos rodea.

Se supone que hemos de ser felices y que hemos de dar y recibir afecto a raudales y, como ésto no siempre es así - como lo que observamos a nuestro alrededor y la imagen que nos devuelve el espejo no siempre nos gusta -, la Navidad es época propicia para depresiones y crisis familiares de mayor o menor intensidad.

Es difícil pretender que la gente sea feliz en Navidad si no lo es el resto del año, pero éste es un buen momento para reflexionar, para mejorar, para coger impulso, para intentar ser más lúcidos, más sabios, más buenos y, por lo tanto, más felices.

Así que a tí que me estás leyendo, a los buenos y a los menos buenos, a Jaume Matas y a Catalina Cirer, a Marialia, mi amiga de Palermo, a los que me quieren  y a los que no, a  Antich, a Francina y a Tino, a los honestos, a Hidalgo, a Rodríguez, a los Massot y a toda la basca, a los que gritaban ayer ¡Viva España! y pínchamelo!, pínchamelo! (refiriéndose al móvil, no os asustéis) a  mis compas de Bloc, a Rosa Bueno, a Aina Salom, a Joana Gual y a Aina Gelabert  del PSM, que han estado malitas, a la gente del Bloc, al Fiscal Carrau,  a Miquel Angel Llauger y Biel Barceló, al Obispo Murgui,   a Toni Roig, a Carmen, a Jordi, a Rosa  a Virginia, a Ramón, a Santi, a Itziar y a todos los sociatas del Ayuntamiento, a Lila Thomás, que me quiere de verdad, a Miquel Rosselló, que también me quiere un poco, a Manolo Cámara y a Daniel (Cámara también), a Emylse, Nico, Julen Adrian,Magdalena, Manel, Conxi, Maria y Marilena, a MAM y Miquel Nadal, a Antoni Esteva y Conchi, a Marisol y Joan Font, a los lectores del bloc, a Graciela, que siempre escribe a mi favor, a octubrina, que me dijo en el primer post que, de joven, había estado enamorada de mí pero que nunca me envió  su teléfono, a enguillem, que ya casi nunca escribe, a XYZ, que siempre me discute, a Pere Muñoz, que está muy enfadado conmigo, al Sombra, a Javier Alarcón que no me puede ver, a Jaume Sastre, que tampoco me puede ver, al juez decano, que no sé como se llama pero que me denunció hace poco, al Fiscal Jefe, al que le he pedido la dimisión una docena de veces, a Conde-Pumpido, que no  entiendo nada de lo que hace la mitad de las veces, a Nekane, Marisa Goñi, Armendáriz, Payeras. Torres Blasco y Juan Mestre, entre otros, a Tomeu Carrió del PSM, y a Xisca, a Mónica y Bel, del grupo municipal, a Miquel Serra, a Pedro Comas, a  Eduardo Inda, y al Iglesias, a Josep Capó, Joan Carles Palos y Josep Maria Aguiló (que tienen la dura tarea de escucharme por obligación profesional), a Dios y a Matías Vallés (lo siento, por este orden), a Gina Garcías, a Francisca Mas que me hace de amiga y de abogada, a mis primos y a mi prima, a mis sobrinos, a mi mujer que, Dios Santo!, también ha sido comentarista del bloc, a mis hijos, a mi madre, con la que llevo dos años jugando al pilla pilla con la muerte, a todos los que me estáis leyendo y estáis jugando al mismo juego, a Nanda Ramon, a Jordi Bayona y a todos los que no he mencionado.. Feliz Navidad o, mejor dicho, Feliz Oportunidad! 

Avui a Palma hem viscut una situació insòlita: una concentració en contra de la corrupció i un altra, convocada pel PP, en contra dels que persegueixen la corrupció. Diu mallorcadiario.com que a totes dues han participat entre 300 i 400 persones

Jo només imagin manifestacions qualificant de "persecució política" la persecució dels corruptes a llocs com Marbella, a les repúbliques bananeres... i a les Balears.

De tota manera, li agraeix  molt al PP aquesta mostrada de cul per dues raons:

perquè demostra fins a quin cert punt estanb nirviosos i fins a quin cert punt veuen amenaçada la seva majoria absoluta perilla.

perquè demostra clarament el que he anat defensant tots aquests dies: el problema no són un, dos, tres o quatre batles corruptes; el problema és que tenim un president corrupte (Mapau, Bitel) al front d'un partit corrupte (no em faceu fer la llista, que no acabarem) que, com a tota màfia ben organitzada, quan es veuen amenaçats tanquen files i es defensen mutúament. Dit amb altres paraules: el PP no pot fer neteja interna a les Balears perquè, històricament,  el seu èxit està montat sobre el tramat de favors, doblers  i complicitats que es deriven de la corrupció

PS: El PSOE ha decidit abstenir-se de participar a la concentració d'avui matí. Crec que s'ha equivocat radicalment. Si volien preservar n'Antich o n'Aina Calvo, podien fer-ho sense incòrrer en aquesta aparatosa i universal absència

El portaveu del Consell de Govern de la Cosa Nostra, Joan Flaquer, ha tengut la barra de recordar avui, en roda de premsa, que, en el cas Andratx, el PP ha aplicat sense dubtar el seu codi ètic.

Continu sense saber el que diu aquest famós codi ètic però estic segur que els mitjans de comunicació local  no tardaran en regalar-nos amb la seva publicació... o el certificat de la seva inexistència.

Jaume Matas explicava  al Parlament fa poques setmanes que Hidalgo i Massot havien hagut de dimitir perquè això és el que s'havia de fer sempre que hi hagués indicis racionals de comissió d'un delicte o falta greu.

A partir d'aquí, suplic a qualque periodista o mitjà de comunicació (el Parlament està tancat fins el febrer) que pregunti a Matas sobre el següent problema lògic:

Si el codi ètic del PP exigeix dimissions sempre que hi hagi indicis racionals de comissió d'un delicte.

Si els batles del PP de Sta Eulària i Sant Josep estan processats (és a dir, pendents de l'apertura de judici oral)

Si estar processat és una situació jurídicament més compromesa que estar imputat i  significa, per definició, que, després d'una instrucció judicial, el jutge ha considerat que hi havia indicis racionals de comissió d'un delicte per part de la persona processada...

perquè il Capo Jaume Matas no fa dimitir els batles de Santa Eulària i Sant Josep?

S'acaba de saber. Arran d'una denúncia d'Esquerra Unida, el jutje ha ordenat el processament del batle de Santa Eulària, un tinent batle, un assessor i diversos funcionaris per delicte contra l'ordenació del territori.

Si no vaig errat, la fiança és de mig milió d'euros

Estic expectant per veure l'aplicació del codi ètic del PP a aquest cas (codi ètic, per cert, que encara no he aconseguit trobar més enllà d'un document del 93)

Vos enrecordau de les paraules den Matas quan va sortir de l'entrevista amb el Fiscal General?: ha quedado claro que Andratx es un caso aislado. Al dia següent li empuren un altre Director General i ara li empuren un altre batle..,, Un altre vegada el nom de Balears arrossegat pels telediaris nacionals!... Quina vergonya!

DIGUEM PROU A LA CORRUPCIÓ!!  CONCENTRACIÓ-CACEROLADA DISSABTE, 23 DE DESEMBRE DAVANT DEL CONSOLAT DE LA MAR, 12H.

Ja n'hi ha prou!! Un grup de persones vinculades a diferents col·lectius entenem que el poble de Mallorca ha d'expressar el seu rebuig pel càncer de la corrupció que s'estén per tota l'illa i pel trist espectacle d'uns governants que es neguen a assumir les seves responsabilitats. Ens sentim avergonyits i escandalitzats davant l'obscena exhibició de falsedats i manca d'escrúpols.

Ens prenen per beneïts.

Perquè sabem que el problema de la corrupció urbanística és també el de la manca d'habitatge i de recursos per a les vertaderes mancances socials.  Perquè no hi ha poble que es mereixi un càstig com aquest.

Vos convidem a una concentració-cacerolada pacífica i oberta a tothom. No és moment d'estar callat. Expresem el nostre rebuig. Fes-te una pancarta personal amb una cartolina i acudeix a la convocatòria amb objectes per fer renou. Que el teu silenci no et faci còmplice.

PASSA AQUEST MISSATGE A TOTS ELS TEUS CONTACTES.

Salut!

La deliciosa transcripció de la conversa telefònica Rodríguez-Hidalgo el matí de la detenció d'aquest darrer és la conversa de dos xoriços que es senten acosats per la policia, no la conversa d'un secretari general honrat amb un batlle perseguit per cinc delictes de corrupció

A més. aquesta conversa posa negre sobre blanc les mentides de Matas i Rodríguez i permet extreure conclusions demoledores sobre el seu paper en aquest "affaire":

 (Segueix)

Es pot contar més alt però no més clar. El Pais d'avui es banya a tope i explica fil per randa- la manera com el govern Matas advertí n'Hidalgo de les actuacions judicials que es preparaven en contra d'ell.

El que es podia intuir i que molts ja vàrem defensar com a hipòtesi més probable apareix avui com una tesi fonamentada i contrastada.

 En Matas ho té malament perquè aquí ha d'haver només conseqüències polítiques sinó, fins i tot jurídiques.

Ja sabíem qe el Matas del dilluns de la detenció - que es manifestava sorprés per la situació - era un mentider. Ara sabem també que el Matas dels dies anteriors col.laborava activament en propiciar la destrucció de proves que va fer n'Hidalgo el dia abans de la seva detenció.

Ai Jaume!. Serà veritat el que deia El Mundo d'ahir?

Serà per la història de les meves declaracions relatives a la corrupciói generada per la màfia de la droga dins l'àmbit judicial. M'he referit al tema en algúns posts anteriors.

No sé com acabarà la cosa però demà em ratificaré en allò expressat fins ara: la màfia de la droga intenta sempre corrompre els poders públics encarregats de perseguir-la (el policial i el judicial); duim vint anys amb una màfia de la droga organitzada a Son Banya... ergo tenc la convicció personal que aquest intent de corrupció no s'ha realitzat amb un grau d'èxit igual a zero.

Particularment pens que la denúncia és una errada per dos raons:

- primera, perquè crec que tenc el dret com a ciutadà (i el deure com a polític) d'expressar aquesta convicció, si la tenc

- segona, perquè si el procediment judicial prospera, el debat que generarà perjudicarà fonamentalment als denunciants

 

Encara no m'he recuperat de la lectura d'aquest article sobre el govern Cirer signat per l'ex-portaveu del PSM a l'Ajuntament de Palma.

No vull entrar a discutir el seu contingut, tan respectable com qualsevol altra opinió democràtica, només és que no fa ni sis mesos que vaig sentir en Pere Muñoz al debat de l'Estat de la Ciutat fent un discurs radicalment distint per no dir radicalment oposat al que ara expressa a l'esmentat article

Passar de portaveu polític a comentarista polític és una transició difícil i, més encara si, com és el cas, es fa sense solució de continuitat.

Llàstima veure una persona tan prometedora com en Pere Muñoz deixant pel camí una cosa tan important com és la coherència

Inconstant per naturalesa, he decidit ser infidel al meu bloc fent un altre bloc... pel Bloc.

M'explic? Avui he estrenat nou bloc amb na Nanda Ramon, partenaire en l'aventura del Bloc i, ara, en la d'un bloc que es diu "Eberhard i Nanda en BLOC PER PALMA". El trobareu clicant aquí

Aquest nou bloc serà la seu natural dels meus comentaris sobre Palma que quedaran aquí molt reduits (tal volta desapareguts, encara no ho sé)

Què serà de Grosske. Bloc personal?. Per suposat el mantindré, supós que menys palmesà i que encara més personal

 

Avui la gent del Bloc per Palma hem presentat un informe sobre la corrupció urbanística a Palma i onze compromisos perquè, si els electors així ho volen, aquest desastre s'acabi l'any qui vé

Aquí vos deix el text amb un resum dels casos més sonats i amb els comproimisos adquirits. Comn que el programa és encara obert, s'agrairien suggeriments sobre el tema dels compromisos per desenvolupar-los, ampliar-los o matisar-los.

 (Segueix)