Grosske. Bloc (més) personal

Quan era Conseller de Treball em vaig imposar la feixuga càrrega d'anar als llocs on s'hagués produit un accident mortal. No era masoquisme o ganes de cremar-me políticament: formava part d'una estratègia que passava per polititzar els accidents laborals, per explicar que no eren un "succeït", que tenien un gran component polític... com vos he explicat que el tenen, des del meu punt de vista, els accidents de trànsit

Avui, al Parlament, en roda de premsa amb en Miquel Rosselló, ho hem explicat amb claredat. Amb el PP, el discurs contra la sinistralitat és: "Sancionar?... sí, és clar, però allò més important és la informació i la formació, que treballadors i empresaris prenguin consciència..."; quan va governar el Pacte de Progrés el missatge va ser el següent: "s'ha acabat el bròquil, tothom a complir la llei!"

Naturalment aquell discurs va anar acompanyat d'una multiplicació substancial del pressupost i de moltes mesures concretes que ara, com és natural, no vos contaré (i que, com  també és natural, s'han deixat de fer)

La roda de premsa era per presentar dades de l'evolució de la sinistralitat en els darrers deu anys, unes dades que demostren clarament la tesi inicial: la sinistralitat és sensible a la política, "nota", si em permeteu l'expressió, qui està a la Conselleria de Treball. Només vos donaré algunes dades:

1998: Balears, amb un 12,15% d'increment interanual era la comunitat autònoma on més ràpidament creixia la sinistralitat; 2003: Balears, amb un -10,78%, era la comunitat autònoma on més ràpidament baixava la sinistralitat... el PP només ha necessitat 3 anys per tornar a invertir la tendència i que la sinistralitat augmenti el 2006 i que ho fés una mica per damunt de la mitja estatal (encara no som la que més creix, per això necessiten un parell d'anys més)

De vegades, la política es compta en morts, en ferits, en discapacitats... ho dic per aquells que diuen que passen de la política