Grosske. Bloc (més) personal

La setmana passada, Fernando Rubio, portaveu del PP, deia que jo no puc criticar les activitats empresarials den Sierra perquè tenc una casa "de dudosa legalidad"

Al dia següent li vaig replicar que, si tenia dubtes, denunciés la casa, que l'Ajuntament era del PP i segur que tramitava la denúncia amb rigor i diligència (no com la del pont del tren). Des d'un parell de mitjans de comunicació, també li donaren branca al Sr. Rubio per fer acusacions sense fonament.

Però li ha sortit bé la jugada a Fernando Rubio?. Jo crec que sí. El "calumnia que algo queda" funciona en política. Es cert que no per a la majoria però sí per a un segment de la població. Una bona part dels que volen creure el que senten ho creuen  automàticament i una part de gent benintencionada sempre es queda amb la mosca darrera l'orella: "algo queda".

Fa uns mesos, algú o algúns feren arribar als mitjans de comunicació local una papers "demostratius" de la meva condició de maltractador; la història no s'aguantava dreta i cap mitjà s'en vogué fer ressó. Em consta que el tema arribà també al Consolat de Mar però el PP tampoc no ha volgut dir res. Ho ferà en qualque moment?. practicarà també en aquest cas la política del "calumnia que algo queda"?. Rosa Estarás i Rodrigo de Santos m'han comentat que no però... m'en puc refiar?. Què passarà si les enquestes van apretades a Palma?, si la campanya s'embruta per una o altra raó?...

En qualsevol cas, això no és la única cosa rellevant: hi ha un Pla B. No aconseguit el ressó públic, la meva condició de maltractador s'està estenguent, cada cop més, en forma de remor. Com en el cas anterior, ho compra el que vol i algú queda dubtant: la calumnia segueix sent rentable

Nota: He fet un altre post sobre el tema. Fes allà, si vols, els teus comentaris