Grosske. Bloc (més) personal

Catina m'ha passat en un comentari a un altre post el despatx d'Efe sobre la conferència pronunciada als Estats Units pel President honorari del PP, José Maria Aznar. Gràcies Catina. Podeu llegir-lo a un fitxer titulat EFE aznar.rtf

Tenia altres coses que comentar al bloc però m'és impossible deixar passar una com aquesta. Sobre tot tenint en compta el suport rebut per Aznar d'en  Zaplana i del "centrista" Piqué.

 Aznar es desmarca de l'actitud de concòrdia del Papa després de la seva famosa cita sobre l'Islam i ridiculitza l'Aliança de Civilitzacions. Per a Aznar l'objectiu no és només  derrotar el fonamentalisme islàmic ni el terrorisme d'Al Qaeda: l'objectiu es aconseguir la supremacía universal dels valors i la civilització occidental. Ni més ni manco

No entraré a fer acudits sobre la seva visió de la Història d'Espanya, calcada dels llibres de text del franquisme, ni sobre les seves referències als Reis Catòlics ni sobre la seva visió reduccionista i reaccionària dels valors familiars

I no faig acudits perquè la cosa és molt seriosa: tenir la persona amb més autoritat política dins el PP  alineat de manera indiferènciada amb l'extrema dreta nordamericana és una pesada hipoteca que, sens dubta, pagarem molt cara

Xisco Quetglas era un polític brillant i molt preparat. També era un magnífic gestor : quan va entrar al Govern Balear era com si  a aquell govern de novells s'ens hagués enganxat  una locomotora

Xisco venia del CDS i va acabar al PSOE però crec que, bàsicament, no va canviar gaire de manera de pensar:  era un home moderat, assenyat i progressista.

Va viure la política amb passió i amb ganes però tenia prou distanciament intel.lectual i prou sentit de l'humor com per no dur la seva ambició fins a límits inconvenients; era, si em permeteu l'expressió una mica rància, un senyor de la política

Però si avui he plorat la seva mort no ha estat per cap d'aquestes coses: ha estat perquè Xisco Quetglas era una persona afable i encantadora; no record haver tengut mai amb ell un enfrontament ni, tan sols, un moment tens o desagradable: tots els records que tenc d'ell són bons records.

D'aquí unes hores sortirà el sol i la gent progressista d'aquest país serem una mica més trists i també una mica més pobres.

Adéu, amic