Grosske. Bloc (més) personal

Publica avui el DM una informació amb molt més calat polític del que sembla. Diu, entre d'altres coses, que l'Ajuntament de Palma ha remés RECENTMENT una vintena d'expedients de disciplina urbanística a fiscalia per possible delicte lligat a construccions il.legals en sòl rústic.

Això, que és elemental, suposa un canvi radical de posició de 180º respecte a l'actitud mantinguda per l'Ajuntament en aquests temes. Fins ara, el que es feia era obrir expedients urbanístics eterns (n'hi ha a Son Olivaret, que són dels anys 80!!) que, normalment, o no duien enlloc o, com a màxim, a la imposició d'una multa.

EU-EV dugué el tema al plenari el novembre del 2004 i el Sr. Rodrigo de Santos explicà que l'Ajuntament ni enviava expedients urbanístics a Fiscalia ni tenia la intenció de fer-ho

Què ha passat en aquests dos anys? Idò, senzillament, que EU-EV ha anat amb això a Fiscalia de Balears, ha fet un informe al Fiscal General de l'Estat, ha fet rodes de premsa, ha continuat duent el tema al plenari municipal i, finalment, enguany mateix, ha duit a terme una actuació sense precedents: ha posat una denúncia al jutjat de guàrdia per comissió de múltiples delictes urbanístics a Son Olivaret 

Al final hi ha hagut nirvis. El jutge - davant el caràcter flagrant dels delictes - ha començat a demanar a l'Ajuntament documentació a balquena (inclós la relació de persones amb responsabilitats en Urbanisme des de finals dels 80), el propi Rodrigo de Santos anunciava a un recent plenari que ha anomanat un misser per defensar els seus interessos en aquest procediment i l'Ajuntament comença a tenir problemes per continuar amagant els delictes urbanístics: d'aquí aquestes vint comunicacions a Fiscalia.

De vegades, donar canya des de l'oposició no és més que la tasca necessària per propiciar un canvi de govern. De vagades, com en aquest cas, es pot - des d'un grup minoritari - forçar la voluntat d'un grup amb majoria absoluta

Son las tres y pico de la madrugada y acabo de llegar de la boda de Antoni y Felip (y éso que me he ido cuando comenzaba el bailoteo). Antoni es compañero mío en el grup municipal de EU-EV y yo he celebrado el matrimonio junto con Marisol Fernández (la otra concejala del grupo). Esta mañana creo que saldrá en toda la prensa local. De hecho, por la cena ya circulaba un ejemplar de Ultima Hora con la crónica de la boda (adelantos de la técnica y de la edición periódica).

Antoni y Felip llevan dieciséis años viviendo juntos y los dos estaban muy emocionados durante la ceremonia. Toni, de hecho, apenas ha podido pronunciar las palabras de compromiso que llos mismos habían convenido.  Han manifestado, creo que sinceramente, que tienen ganas de vivir juntos hasta que la muerte los separe. Esto que os cuento son hechos objetivos. De todos lo demás que tenga que ver con su relación nada puede decirse porque cada relación es un misterio y cada una tiene  códigos, ritos y claves secretas que, en ocasiones, sus propios protagonistas desconocen.

Todos les hemos deseado felicidad, como es preceptivo. Si dios existiera y fuera un dios benéfico - ambos asertos son harto dudosos - nos daría este mismo y único mandato: ser felices.

Se que, a veces, miramos a nuestro alrededor y el mundo nos parece bastante absurdo. Tenemos razón. Pero este pensamiento no debe abrumarnos: basta con ser absurdamente felices