Administrar

Benvingut/da. Aquest Bloc és un espai de reflexió personal compartida sobre coses que ens afecten a tots i que el juliol del 2007 ha iniciat una nova etapa Els comentaris estan moderats però em compromet a contestar-los i convertir-los, si s'hi presten, en punts de partida per al debat.
Estadisticas de visitas

DUES PRECISIONS SOBRE EL BLOC

grosske | 02 Agost, 2006 22:19

La presentació pública de la declaració política per un "Bloc Nacional i d'Esquerres" em dóna peu a dues precisions fetes a posteriori i que venen a afegir-se a les ja expressades al meu post del dia d'ahir

1.- Les sospites d'ERC - que avui recull la premsa - sobre un repartiment del pastís entre PSM i A.EU-EV són absolutament infundades. Hem volgut posar la política per davant de les llistes i això és el que hem fet amb la declaració política. En aquests moments, no hi ha res negociat quant a llistes, aportacions econòmiques o d'altres qüestions d'aquest caire

2.- El bloc no es configura com a nacionalista ni, evidentment, com el contrari. El bloc es configura com a punt d'encontre del nacionalisme, l'esquerra, l'ecologisme i  el sobiranisme, la qual cosa, per cert, prefigura una futura organització del bloc més com un ens plural i complexe que com un partit unitari

PS Veig una sana pol.lèmica entorn d'aquestes precisions. Jo faig els escrits curts per no cansar però hi ha un comentari que interpreta tan bé el que vull dir que em permet reproduir-ho a continuació. Es cert que no hi ha cap frase de la declaració on difgui que el bloc és nacionalista però si s'afirma el dret d'autodeterminació, s'afirma que la relació amb l'Estat ha de ser fruit de la nostra voluntat política i es cita el sobiranisme com un dels componentrs del bloc, crec que no hi ha cap tipus de dubta respecte a que un nacionalista s'hi pot sentir perfectament còmode

Observador Hola, XYZ. Jo sí que veig clara la frase. Repetesc; el Bloc és un punt de confluència de diverses sensibilitats: nacionalisme progressista, esquerra transformadora, ecologisme, independentisme, etc. Tothom dins el Bloc serà partidari del màxim autogovern i de la defensa aferrissada de la llengua i la cultura. Però el Bloc, en conjunt, no té perquè definir-se necessàriament com a nacionalista; de fet, dels quatre partits convidats, just n'hi ha un, el PSM, que es defineix com a tal (ERC oficialment no ho és). Això és el que m'imagín que volia dir en Grosske. Pel que fa a la no presència d'ERC, sembla que és una simple qüestió d'estratègia negociadora. Al meu entendre han comès un error; en les actuals circumstàncies tothom hauria de mirar pels interessos del conjunt del Bloc, i no tant pels de cada partit. Però jo crec que és un error perfectament subsanable. Ara es tracta que tots siguin generosos i abordin les negociacions amb la millor voluntat possible. I tens raó, és necessari que es practiqui més pedagogia. Però el problema també és que els mitjans de comunicació fan tot el possible per embullar la troca. 03/08/2006 13:19 Observador

Quant al tema d'ERC, una vegada més m'acull a les precisions d'Observador:

Generositat i lleialtat Bloquejat: tots han d'esser generosos, sí. I també seriosos i lleials cap al projecte comú. Primer s'havien de reunir i elaborar una declaració comuna. Ja l'han feta i tothom ha pogut constatar que es coincideix en les grans línies programàtiques. És una bona notícia, no? Respecte a la qüestió de les llistes PSM i EU-EV només han dit que això ja s'abordarà el setembre, que ara no toca, que el primer és establir els fonaments de la coalició. Sembla una posició molt raonable; no es criticava tant allò de fer pactes "només per les cadiretes"?. ERC té tot el dret del món a defensar els seus interessos particulars, però hauria d'entendre que cada cosa té el seu moment. Sincerament, crec que aquesta vegada s'han equivocat de banda a banda. Tant de bo que ara reflexionin un poc i que el setembre es plantegin la negociació d'una manera un poc més constructiva. 03/08/2006 14:37 Observador

Balears | Enllaç permanent | Comentaris (19) | Retroenllaços (0)

CUBA I LA LLIBERTAT

grosske | 02 Agost, 2006 08:20

Ja fa molts d'anys que al règim cubà se li ha passat l'arrós.

Sempre he estat crític amb les experiències de l'anomenat "socialisme real" i, de fet, vaig entrar al PCE, l'any 1984, després d'un Congrés on s'afirmà que aquestes experiències històriques no mereixien el qualificatiu de socialistes  perquè el socialisme és indissociable de la llibertat.

Els esdeveniments posteriors a 1989 i la deriva del règim xinés no han fet sinó confirmar aquella tesi del PCE.

No obstant això, jo form part de la multitud de persones que, arreu del món, ha vist amb simpatia un moviment  revolucionari cubà que va saber acabar amb la dictadura caciquil d'en Batista;  que ha simpatitzat amb David a l'hora d'enfrontar-se amb un Goliat - l'administració nordamericana - que no dubtava en promoure a Centre i Sudamèrica règimens-títella de caràcter dictatorial;  i que també ha vist  amb simpatia  que qualcú recordàs que la dignitat d'un poble passa, entre d'altres coses, pel fet que els nins vagin a escola, que la gent no es mori de fam i que la gent pugui tenir una assistència mèdica digne de tal nom

Ni aquestes persones ni, el que és més important, els propis cubans, mereixem assistir a la penosa agonia d'un règim polític anquilosat i a la defensiva que acabarà pendent de les hemorràgies intenstinals den Fidel i intentant impossibles successions dins l'ambit familiar

Món | Enllaç permanent | Comentaris (10) | Retroenllaços (0)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS