Grosske. Bloc (més) personal

M'acaba de cridar el DM per comentar la reunió entre Matas, Cirer i el President del Mallorca, Vicente Grande.

La foto, la reunió i l'esperit de col.laboració  em semblen molt bé - li he dit - la pregunta del milió és: quant de doblers ens costarà als contribuients aquesta foto ?

En Grande vol fer del Mallorca un gran equip: fa molt bé i és la seva obligació;  però ho vol fer amb el finançament de les institucions públiques (amb els doblers dels contribuients)... i aquí és on patina

Però per entendre el que està passant i per ser justs cal tenir una visió global de la qüestió:

Si qualque cosa ha fet ZP en relació amb la crisi del Líban i Palestina ha estat guardar un pesat silenci inicial i subscriure unes declaracions polítiques, al sí de la UE, vertaderament infumables.

La Falca Verda ens costarà 9,5 milions més d'allò previst, és a dir, un 66% més d'allò pressupostat inicialment. A qualsevol empresa privada, això significaria l'acomiadament del gestor del projecte (aqui no passa res, és clar)

Part d'aquest increment de la despesa serà per imprevisions en diversos conceptes (mala gestió, vaja) i part per diverses ocurrències del tàndem Cirer/De Santos que, com sempre, van en la línia de fer un parc temàtic hortera enlloc de fer un autèntic parc urbà.

Les ocurrències d'aquestes "lumbreres" van de lo següent:

"Som n'Aina de LA REAL. Vos agrairiem molt que demà divendres venguessiu a n'el concert den FELIU VENTURA, vé a cantar per LA REAL i per tot MALLORCA. L'any passat va fer un concert a Porreres amb en LLUIS LLACH i tots dos han guanyat un premi per al disc que feren junts i el premi ENDERROC al millor directe. Serà un concert que despertarà els sentiments, Tendrà lloc a n'es MONESTIR DE LA REAL a les 22 h. No es cobrarà entrada, serà una aportació voluntària. Hi haurà beguda, cocarrois, panades i coca casolana. Vos esperam i ells també. Es una manera de fer poble. Una besada per tots i fins demà. Per favor passau-ho". Idò això

Comprenc que això de la Llei de Capitalitat és una mica "rollo". Vos vaig fer un hiper-resum de la qüestió a un recent post.

Ara sembla - ho diuen avui els diaris - que en Matas rectifica i que està disposat a amollar els 30 milions d'euros que constituíen el 50% del bessó de la llei.

Ho va fer al Parlament mentres el seu grup parlamentari i el conseller Rodríguez parlaven del tema i continuaven defensant que no feien falta els 30 milions d'euros per compensar els costs d'insularitat. Si la rectificació fós seriosa, encantat però, coneguent el personatge, permeteu-me que faci una mica de Santo Tomás

Ahir, al Parlament, el PP es negà a votar una condemna política del franquisme perquè, conta la premsa, també volia fer extensiva aquesta condemna "a todos los actos de persecución, asesinato y violación de derechos humanos cometidos por motivos políticos o religiosos tanto durante la II República como, por parte de ambos bandos, en la Guerra Civil".

Molts sabem que globalitzar el tema és un vell "truco" per eludir o diluir una condemna que incomoda. Però per als ingenus que puguin pensar "i perquè no?" vos propós el següent exercici intel.lectual:

Imaginem que el PP duu al Parlament una proposta de condemna a ETA i EU-EV diu que no la votarà si no es condemna també els GAL i la repressió patida històricament pel nacionalisme basc. Què replicaria el PP?

Avui hem col.locat tres plaques a Palma.

La primera, a la creu "a los caídos por Dios y por la patria" que hi ha davora la Seu; estarà dedicada a les víctimes de la guerra civil en general.

He conegut els termes del conveni i l'informe del Secretari (per cert, gràcies a Rafa Duran per la seva transparència: a Urbanisme, perquè et mostrin un paper has de demanar-ho per escrit i cinc dies abans). Vos faig quatre cèntims.

Demà dilluns es signa el conveni sobre el canvi de nom de l'Estadi de Son Mooix.

Donar-li un nom comercial a un equipament públic es presta a fer conyes. Miquel Angel Llauger ha escrit un article prou divertit sobre aquesta qüestió.

No obstant això, la possibilitat de treure recursos de la publicitat a mi no m'escandalitza. A mi el que em preocupa és QUI es beneficiarà d'aquests nous recursos.

Es lògic que el Mallorca s'en beneficii  perquè si el nom de l'Estadi interessa com a reclam publicitari és perquè allà hi juga un equip de primera divisió i això implica que el seu nom s'invoqui reiteradament a televisions, ràdios i premsa escrita.

Però és essencial que la ciutat, l'Ajuntament, també s'en beneficii per una raó molt senzilla: perquè l'Estadi és propietat de la ciutat.  Fer un altra cosa seria tan absurd com si el Mallorca no cobràs ni un euro d'allò que paguen els sponsors per anunciar-se a les camisetes dels seus jugadors.

Veurem demà.

PS Per fer comentaris sobre aquest tema, per favor feis-ho al post Estadi Ono 2  

No duu ni dues setmanes en marxa per Palmalternativa està començant a ser un bon àlbum de fotos de la Palma que l'Ajuntament té abandonada i els ciutadans pateixen dia rera dia. Si no hi heu entrat encara, vos recoman fer-ho

Des d'aquí, la meva feliciació als companys/es d'A.EU-EV que administren la pàgina. Al proper plenari ja durem temes extrets d'aquest fotobloc com l'esperpèntica aturada de bus a Establiments

"Me llamo Daniel Martín García, he nacido en un pueblo de las afueras de Madrid y, cuando todo ésto acabe, nadie me estará esperando en ninguna parte".

No sé si la voz solista del grupo "El canto del Loco" está realmente loco, pero lo que es seguro es que de tonto no tiene un pelo: pocas veces he visto exponer con tanta claridad ese fenómeno social que llamamos "popularidad", ya sea ésta de artistas, de deportistas, de políticos o de concursantes de Gran Hermano (lo más tirado del gremio).

Detrás de la popularidad hay exactamente éso: nada. La popularidad es una imagen simplificada y distorsionada de la persona  en cuestión que se convierte en objeto de consumo más o menos masivo. No es que, "cuando todo ésto acabe", la gente le olvide: es que nunca le han conocido.

Por éso el cuento también es aplicable a los - pocos - populares que perduran en el tiempo en forma de mitos. Los mitos están tanto o más cosificados que los populares de consumo efímero. Seguro que Elvis Presley era algo más que un joven muy guapo, que cantaba muy bien, que se hizo muy rico y que después se puso gordo y se murió relativamente joven por culpa de las drogas. Seguro que era, como todos nosotros, complejo e interesante, pero yo nunca lo sabré. A Elvis le habrán conocido - y con dificultades - sus padres, sus hermanos, sus amigos, sus amantes y poca cosa más: como a todos nosotros.

 Lo demás, como muy bien dice Daniel, es sólo humo de pajas

Afortunadament, no és una proposta de na Cirer: és un acord del ple municipal de l'any 1946.

Però dimarts qui vé és el 70 aniversari del cop d'Estat que en Franco encapçalà i que donà peu a 3 anys de guerra civil i 40 anys de dictadura: és un bon moment per revocar aquell acord

La iniciativa ha estat del PSM al Consell de Mallorca (Franco també és medalla d'or de l'antiga diputació)  i nosaltres l'hem copiada amb el permís del PSM a Cort. Es només una de diverses iniciatives amb les quals volem recordar el 18 de juliol d'ara fa 70 anys

M'ha agradat sentir avui com la Cadena Ser  criticava la tebiesa de la Unió Europea a l'hora de (no) condemnar i només lamentar les accions d'Israel al Líban. L'argument coincideix perfectament amb el que jo mateix manifestava a un post recent relatiu a les accions d'Israel a la Franja de Gaza.

Noam Chomsky comença així un llibre seu de l'any 86 titulat "Pirates i emperadors": "Sant Agustí conta l'història d'aquest pirata  capturat per Alexandre Magne al qual aquest li demanà com tenia la gosadia de 'perturbar la mar'. L'altre li respongué: 'I tu, com tens la gosadia de perturbar el món sencer?. Com que jo no tenc altra cosa que un petit vaixell, em diuen lladre; i a tu, que poseeixes una vasta flota, et diuen emperador".

La frase no es admissible en sentit literal però sí en la mesura que, quan el poder polític s'exerceix sense legitimitat democràtica i vulnerant els drets humans no hi ha cap diferència entre aquest poder i l'activitat d'un grup dels que anomanam terroristes

Avui EU-EV hem denunciat en premsa una campa il.legal de cotxes en sòl rústic. Està al camí Salard, a la cantonada amb la Carretera Vella de Sineu.

Es una finca de 5.000 m2 que segur que té qualque expedient sancionador... dormint el somni dels justs. Probablement la nostra denúncia accelerarà aquest expedient però això no és pla.

A mí el que m'agradaria és tenir un Ajuntament que vetllàs per la legalitat i que ja no deixàs que coses així succeïsin. Naturalment, l'empresari de la campa en qüestió compta amb la complaença municipal, compta amb fer rodar la paparassa durant mesos o, fins i tot, anys i, mentrestant, poder fer-li competència deslleial als altres empresaris que fan les coses bé i paguen sòl industrial per ubicar els seus cotxes

Quina autoritat moral té un Ajuntament per posar una multa o castigar una infracció urbanística si ell és el primer que infringeix la llei?.

Mentres amb una mà tanca negocis sense llicència (de "pelagatos", of course) o ens posa multes per aparcar malament,  amb l'altra ha mantingut durant cinc anys un depòsit il.legal de vehicles de la grúa municipal  a terrenys propietat de l'Ajuntament.

No vos penseu que ha estat una negligència o un "despiste". No, no. Ara fa tres anys que un particular va denunciar aquest fet davant el propi Ajuntament i la regidoria de Rodrigo de Santos s'en va tocar els nassos i va paralitzar la denúncia. Més tard, el particular posà un contenciós per aquest passotisme municipal i el guanyà amb una sentència de desembre del 2005 que ordena tancar el dipòsit de vehicles i castiga el "passotisme" municipal amb el pagament de les costes processals.

Què vos pensau que l'Ajuntament va còrrer, avergonyit, a executar la sentència. Idò no. Ha estat necessari un nou auto judicial del mes passat ordenant l'execució de la sentència i amenaçant amb la depuració de responsabilitats penals perquè el tàndem Cirer/de Santos moguessin fitxa i tancassin el xiringuito.

I que no és guapo això?. Com és natural, en el proper plenari en parlarem