Grosske. Bloc (més) personal

Les dades són aclaparadores: 73,9% del  SI vs 20,7% del NO.

PP i ERC han perdut un 8% del seu electorat a l'hora de votar que no. Crec evident que els infidels han estat més entre l'electorat d'ERC que entre l'electorat del PP

Sobre la participació, em qued amb la valoració molt assenyada de Carod Rovira: l'abstenció és de l'abstenció, no és sumable ni al sí ni al no.

En qualsevol cas, la participació fregant el 50% - que és una mala notícia per als partidaris del sí i, sobre tot, per als partidaris de la democràcia i de la política - no deslegitima greument el resultat i, per tant, deixa en una exabrupte insensat la petició de Rajoy de paralitzar l'entrada en vigor de l'Estatut. Reflexió: si això ho fa amb un 74% de vots a favor i un 49,4% de participació, què no hagués fet amb uns resultats més ajustats?

I allò més important: avui ja hi ha Estatut i d'això, com explicava a un post avui matí, s'en beneficiarà Catalunya i ens beneficiarem tota la resta que aspiram a un altre model d'articulació de l'Estat

Per als interessats en el tema d'IB3, imprescindible l'article d'avui de Joan Riera al DM. Està tot tan clar que no ha de menester comentaris

Esper que avui el triomf del sí sigui aclaparador en relació amb el no i en relació amb l'abstenció

Fa cinc mesos publicaba un post titulat Enhorabona!, tenim estatut. El continuu reivindicant al 100%.

L'Estatut deCatalunya significa un pas decisiu cap a un Estat federal que consider tan positiu com imparable. El reconeixement de la realitat plurinacional de l'Estat - amb un contingut simbòlic molt potent - avança en paral.lel (Estatut Andalús i acord PSOE-BNG d'ahir mateix sobre el futur Estatut galleg).

El nostre propi Estatut - tot i ésser insuficient - és una passa de gegant en comparació amb la situació anterior que hagués estat impossible sense la dinàmica engegada per l'Estatut català.

Naturalment, sempre ens podem situar davant el dilema de la botella mig plena i mig buida però això no passa de ser una qüestió emocional.

En política el que compta és analitzar la correlació de forces en presència, calcular quin marge de maniobra es deriva de cada situació concreta i, per acabar, analitzar si una determinada proposta es sitúa en la banda alta d'aquest marge de maniobra, en la banda baixa o fora d'aquesta banda. Així de simple i així de complicat.

Donada l'actual correlació de forces, la reforma de l'Estat avança més aviat depressa i, en ocasions, amb els neumàtics relliscant sobre l'asfalt