Grosske. Bloc (més) personal

Va la dreta ideològica (La Razon, la Conferència Episcopal, la COPE, el Mundo i companyia) una mica esvalotada amb la presentació avui al Congrés del "Projecte Gran Simi", una iniciativa internacional per hiper-protegir espècies amb les quals compartim la pràctica totalitat del nostre codi genètic.

Jiménez Losantos i companyia ridiculitzen el projecte amb una obvietat - un simi no és un humà - i tiren per elevació dient que com ens preocupam d'aquestes coses quan hi ha tants d'humans que no gaudeixen dels seus drets més elementals.

Quant a la primera qüestió, cal tranquilitzar-los: no es tracta d'atorgar als orangutans el dret a l'educació o a un treball digne; quant a la segona, la més interessant, som molts els que estam convençuts que el respecte i l'amor per l'altri no coneix fronteres. Com més estimem i respectem els animals, amb millors condicions estarem per estimar i respectar la naturalesa en el seu conjunt... i les persones.

No es pot estimar els animals i, a la vegada, fer "l'excepció taurina"; no es pot respectar la vida humana i no sentir cap respecte per la vida dels animals

L'objecció més important que es pot fer al projecte és que s'aturi en els grans simis però qualsevol avanç en la bona direcció ha de ser ben rebut, així que: endavant! 

Davant els atemptats de Getxo i Barañain, el que toca és estar atents al posicionament d'HB i d'ETA. Si ETA reivindica l'atemptat és obvi que l'alto el foc ha estat trencat i el procés de pau ha estat interromput. Cas contrari, hi ha diverses hipòtesi a estudiar: que hi hagi sectors d'ETA o de l'entorn d'ETA contraris a l'alto el foc i que estiguin actuant pel seu compte o, hipòtesi més rocambolesca, que ETA hagi iniciat una nova etapa d'atemptats sense reivindicació. Fins ara, el que tenim és una declaració d'HB en la que es consideren molt greus els atemptats (res a veure amb el seu posicionament habitual davant un atemptat d'ETA)

To això és així de senzill o així de complicat, segons es miri. Però és així. Allò que és difícilment digerible, sense importants dosis de bicarbonat, és un PP que, sense esperar més dades, demana ja la paralització del procés de pau.

Es obvi que la única cosa que els anima es tornar a la situació anterior i demostrar que ZP - i tota la resta de forces polítiques - s'havien equivocat. Tal volta tota la resta ens equivocat, tal volta el procés de pau fracassarà... però el PP hauria de procurar que, si això succeeix, no se li noti aquest somriure obscé que, després dels atemptats, ja se li comença a dibuixar