Grosske. Bloc (més) personal

Demà seré a les 11,30 a la Plaça d'Espanya, com sempre. Allà trobaré a gent de tots els sindicats. Serà agradable.

Però, fins allà on he pogut saber, després, quan comenci la manifestació, tot s'embullarà bastant. CCOO farà el recorregut tradicional fins al Parc de la Mar; UGT partirà una mica més tard i s'aturarà al Passeig del Born; USO ni tan sols baixaran el carrer dels Oms: girara cap a Sant Miquel; CGT acabarà a la Plaça del Rosselló; l'STEI-i, amb tot aquest desgavell, ha renunciat a anar amb un amb un altre o tot sòl.

Tots tenen les seves raons però la resultant és lamentable

La ley sobre los derechos de los grandes simios ha levantado dos tipos de debate. El que más se ha echo oir ha sido un debate bastante cutre protagonizado por la Iglesia y los políticos y periodistas que, en estos temas, le van a la zaga. La Iglesia católica - siempre en vanguardia, la pobre - anda todavía mal digiriendo lo de Darwin y le irrita sobremanera que le vengan a recordar nuestro íntimo parentesco con gorilas y orangutanes. La letra de la ley es una mayor protección para los grandes simios pero la música es que la frontera evolutiva entre ellos y nosotros es más difusa  de lo que siempre nos ha gustado creer. Total: un nuevo dolor de barriga para la jerarquía eclesiástica, siempre perdida en un debate esencialista en el que nadie ve nada claro menos ella.

A mí el debate que más me gusta es el de por qué sólo los grandes simios. ¿Parecerse a nosotros los hace necesariamente dignos de mayor protección?; ¿somos tan guais como nos creemos?.

Si fos per mí el llevàvem. Tot aquest fatimé d'imposts té un resultat socialment impresentable. Perquè hem de tributar necessàriament pel fet d'exercir un dret constitucional?

El que s'hauria de fer és dissenyar un bon IRPF i un bon Impost sobre el Patrimoni i dur a la presó als qui fessin evasió fiscal sobre aquests imposts. Qualque cosa d'això vaig dir a un post sobre la reforma de l'IRP del govern ZP

A Palma es fan molts d'habitatges, el problema és que es fan habitatges molt cars i la gent sense recursos ho té cada cop més dífícil

L'habitatge de protecció oficial és una anècdota (un parell de centenars cada any com a promig)

Endeutar-se per 40 asnys comença a ser habitual. Aviat comprar un habitatge serà una tasca de dues generacions.

D'altra banda, a Palma hi ha una important incidència dels "llits calents" per a immigrants i dels habitatges sobreocupats i  pot haver unes 200 persones o unitats familiars per a les quals la manca d'habitatge ha estat determinant de la seva situació d'exclussió social.

També hi ha 40.000 pisos desocupats

Es pot fer res a part de parlar-ne?.

He tocat el tema a un parell de posts relatius al debat intern del PSM i a la presentació de Biel Barceló com a candidat.

Avui vos vull remetre a un article, L'esquerra a un any de les eleccions, que miquel angel llauger ha escrit a un bloc veïnat, còmplice i amic. Allà s'ha encetat un nou debat sobre el tema. Que no decaigui!

Parla també del tema, tangencialment, el bloc de na Joana Maria

Afegeix avui, dia 29, la referència que m'ha enviat Antoni Bennàssar, professor de Dret constitucional de la UIB, de´l'article que ha publicat avui sobre el tema i que trobareu a la seva web

També afegeix un post de la web de miquel angel llauger amb més referències sobre el debat

Tomeu: Que trobes del Casal que s´ha comprat en Matas a San Felio. Se la comprada amb un aval de la hipoteca jove? o amb els dobles del seu sou? que trobes grosske de tot aquest lio.

Trob, Tomeu, que el patrimoni dels polítics hauria de ser públic. Ara en feim una declaració a les respectives institucions però a questa declaració, a la pràctica, només poden accedir els jutges.

Los del casal d'1.500.000 euros den Matas és com perquè l'interessat doni explicacions. Sobre tot si tenim en compta que també es diu que hi ha una casa al carrer Goya de Madrid que també ha de valer una pasta gansa. Jo no tenc dades concretes sobre això però crec que seria raonable que tots les tenguessim.

També m'agradaria conèixer el patrimoni de na Munar i, en general, el de tots els polítics destacats de la nostra comunitat 

Per començar, et donaré ara mateix el llistat del meu patrimoni: Una casa en el camp a mitges amb la meva dona, que vaig comprar ara fa un any per 360.000 euros (tot en blanc) i sobre la qual tenc una hipoteca de 73.000 euros. La vaig comprar amb la venda de la meva casa anterior i la de mu mare quan me la vaig endur a viure amb nosaltres

Tampoc és tan difícil, no?

Avui hem tornat tenir al Ple una sessió especial sobre les mentides de Rodrigo de Santos: un clàssic. Ja vaig tractar el tema de Son Espases i allà en trobareu els detalls

La seva traça inconfundible la trobareu a la categoria "Palma. Corrupció urbanística" que ja conté 8 posts i encara en falten un parell

L’objectiu és obvi: guanyar un munt de pasta tant la Congregació com la Immobiliària. Un edifici on necessàriament s’ha d’ubicar un equipament assistencial no val gairebé res en el mercat immobiliari, un edifici on es puguin ubicar oficines i despatxos val una milionada.

Avui, al Ple, s’ha aprovat d’urgència l’inici de la modificació del Pla General per permetre aquesta suculenta operació.

La ciutat ha perdut un  equipament, la Congregación ha sanejat la seva economia. Gaudeamus!

S'acaba de veure al Ple municipal.

Punt 1 i 2 (EU-EV i PSM favor, PP contra, PSOE abstenció): 1.- "El Ple de l'Ajujntament de Palma s'identifica plenament amb els valors de la modernitat i la democràcia promoguts per la República. 2.- El Ple de l'Ajuntament de Palma creu necessari avui promoure aquests valors".

Punts 3 i 4 (EU-EV i PSM a favor. PP i PSOE en contra): 3.- "En aquest sentit el Ple de l'Ajuntament de Palma constata que l'exercici de qualsevol funció política de representació, inclós el Cap d'Estat, ha de derivar-se i ser periòdicament controlada per sufragi universal. Per això pensam que el fet que la funció de Cap d'Estat pugui ser exercida per una persona poc digna o capaç però afavorida per la loteria de l'herència resulta profundament inquietant a una democràcia. 4.- Es per això que el Ple de l'Ajuntament de Palma creu necessari una reforma constitucional per instaurar un estat plenament democràtic i republicà

Com ha passat vos ho cont

Volem que el Fiscal General de l'Estat arregli la nefasta actuació de la Fiscalia de Balears en tots els temes relacionats amb la corrupció. Ahir Alternativa.EU-EV, a través del grup parlamentari d'IU-ICV, es va adreçar a Conde Pumpido perquè destitueixi o posi les corretjes al Fiscal Gral de Balears Bartomeu Barceló

No és la primera vegada que vos parl d'aquest tema. Fa una dies reproduia una entrevista de Marisa Goñi a aquest personatge que es comenta per sí mateixa.

Vos adjunt el literal de la carta que hem adreçat al Fiscal general.doc de l'Estat perquè és un memoràndum interessant de l'actuació del Fiscal General de Balears (no és exhaustiu: no es cita el cas de Pere Rotger, president del Parlament, o el de Megapark, entre d'altres)

Jo no sé per quin pacte o compromís el Sr. Barceló continua en el seu lloc però que ningú no oblidi, especialment els meus amics socialistes)  que en Barceló l'anomena directament en Conde Pumpido i que a Conde Pumpido l'anomena directament el govern central

El propi regidor d'Hisenda (PP) havia fixat en 30 milions d'euros el sobre-finançament que necessitava l'Ajuntament de Palma per fer front als costs de capitalitat. En Matas ho ha deixat en 0 patatero. Ens "donen" un 40% del Fons de Cooperació Municipal (un fons que es reparteix entre tots els municipis). Tenint en compta que Palma és un 40% de la població de Balears no es pot dir que s'hagin trencat un ós. Després hi ha un compromís - que ja no té res que veure amb el cost de capitalistat - que és d'inversió del Govern Balear al terme municipal de Palma. Ens "donen" un 16% del total. I...?

El fracàs de la Sra. Cirer i del seu equip és còsmic. D'aquí l'oscurantisme en la negociació, d'aquí la manca d'informació a l'oposició i als mitjans de comunicació, d'aquí la manca de respecte a les normes institucionals més elementals.

Divendres ho aprovarà el Consell de Govern - ens ho ha comunicat avui mateix en Pedro Alvarez -  amb nocturnitat i alevosia... intentant que no es noti. Però ja ens encarreguerem de què s'en xerri, ja.

Na Cirer no ha sabut ni fer valer les seves pròpies reivindicacions davant el Govern autònom del PP ni ha sabut fer costat amb l'oposició per tal de presionar al Govern Matas. Dit amb altres paraules: no ha sabut fer res d'allò que era essencial. Menuda patata!

No pens desqualificar grollerament els 4000000 de signatures recollides pel Partit Popular.

He impulsat massa recollides de signatures al llarg de la meva vida com perquè m'agradin els arguments "facilongos" utilitzats per Fernandez de la Vega i d'altres dirigents socialistes. Desqualificar aquest munté de signatures perquè no tenen eficàcia jurídica o perquè només equivalen al 50% de l'electorat del PP és injust i, a més, desqualifica, tots els processos de recollides de signatures protagonitzats per l'esquerra tant a les Balears com al conjunt de l'Estat

Va la dreta ideològica (La Razon, la Conferència Episcopal, la COPE, el Mundo i companyia) una mica esvalotada amb la presentació avui al Congrés del "Projecte Gran Simi", una iniciativa internacional per hiper-protegir espècies amb les quals compartim la pràctica totalitat del nostre codi genètic.

Jiménez Losantos i companyia ridiculitzen el projecte amb una obvietat - un simi no és un humà - i tiren per elevació dient que com ens preocupam d'aquestes coses quan hi ha tants d'humans que no gaudeixen dels seus drets més elementals.

Quant a la primera qüestió, cal tranquilitzar-los: no es tracta d'atorgar als orangutans el dret a l'educació o a un treball digne; quant a la segona, la més interessant, som molts els que estam convençuts que el respecte i l'amor per l'altri no coneix fronteres. Com més estimem i respectem els animals, amb millors condicions estarem per estimar i respectar la naturalesa en el seu conjunt... i les persones.

No es pot estimar els animals i, a la vegada, fer "l'excepció taurina"; no es pot respectar la vida humana i no sentir cap respecte per la vida dels animals

L'objecció més important que es pot fer al projecte és que s'aturi en els grans simis però qualsevol avanç en la bona direcció ha de ser ben rebut, així que: endavant! 

Davant els atemptats de Getxo i Barañain, el que toca és estar atents al posicionament d'HB i d'ETA. Si ETA reivindica l'atemptat és obvi que l'alto el foc ha estat trencat i el procés de pau ha estat interromput. Cas contrari, hi ha diverses hipòtesi a estudiar: que hi hagi sectors d'ETA o de l'entorn d'ETA contraris a l'alto el foc i que estiguin actuant pel seu compte o, hipòtesi més rocambolesca, que ETA hagi iniciat una nova etapa d'atemptats sense reivindicació. Fins ara, el que tenim és una declaració d'HB en la que es consideren molt greus els atemptats (res a veure amb el seu posicionament habitual davant un atemptat d'ETA)

To això és així de senzill o així de complicat, segons es miri. Però és així. Allò que és difícilment digerible, sense importants dosis de bicarbonat, és un PP que, sense esperar més dades, demana ja la paralització del procés de pau.

Es obvi que la única cosa que els anima es tornar a la situació anterior i demostrar que ZP - i tota la resta de forces polítiques - s'havien equivocat. Tal volta tota la resta ens equivocat, tal volta el procés de pau fracassarà... però el PP hauria de procurar que, si això succeeix, no se li noti aquest somriure obscé que, després dels atemptats, ja se li comença a dibuixar

ANTECEDENTS

Segurament molts de vosaltres pensareu que, periòdicament, l'Ajuntament de Palma inspecciona els establiments públics per tal de comprovar, tal i com és la seva obligació, les mesures de seguretat i de protecció del medi ambient. Bé idò: és fals. Ho hem demanat per activa i per passiva però no hi ha hagut manera.

Per convencer-los, l'any passat vàrem fer la "prueba del algodón" amb un sector d'activitat molt sensible: les discoteques. Bingo!. A la cinquena discoteca visitada ja en vàrem trobar una que... no tenia sortida d'emergència!! . Quan eres dedins hi havia senyals de sortida d'emergència que conduien... a la mateixa porta d'entrada. El propietari havia tapat l'antiga sortida d'emergència construint una barra de bar per tal de fer una mica més de negoci. Era la  "Art Deco", al Jonquet