Grosske. Bloc (més) personal

Avui és el dia de la dona treballadora. Però demà és urgent que sigui el dia del menor... i passat demà també. Hi ha, afortunadament, associacions de dones; hi ha, afortunadament, un moviment feminista centenari; hi manca molt de camí per recòrrer però les coses s'estan moguent (per cert, avui, a les 19,30, mani a la Plaça d'Espanya) ... però no pot haver-hi associacions de menors.

Ells són, juntament amb els discapacitats psíquics, el segment més feble de la nostra societat.

En matèria de violència contra el menor estam com ara fa trenta anys en matèria de violència contra les dones. La tragèdia és molt poc transparent, la consciència social, política i mediàtica molt menor... ah! sí, i se m'oblidava: els menors no voten, ni compren diaris ni pinten una regadora més que com a consumidors o com a inductors al consum (les grans empresses ho tenen més que clar)

Això no vol dir que ningún no s'ocupi d'ells. Vol dir que sense pressió social, política i mediàtica tenen totes les paperetes per a patir un pitjor tracte pressupostari de les institucions i per a no fer-se presents al debat polític i social.

Casos com el el d'Alba, la nina torturada a Barcelona, ens recorden el nostre oblit. L'esquerra fa molt poquet que comença a parlar de protecció a la família. Ja passa d'hora que deixem de fer el pardal i ens ompliguem la boca de protecció a la família, de protecció als menors, de protecció a les persones majors assistides, de protecció als discapacitats