Grosske. Bloc (més) personal

Ahir vespre taula redona  al DM sobre aquest tema. Margarita Ferrando i Isabel Borrego (Regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament de Palma i Directora General de l'Habitatge del Govern Balear), realment encantades d'haver-se conegut a sí mateixes, ens explicaren el fotimé de coses que arriben a fer des d'ambdúes institucions... i gairebé res sobre la realitat pura i dura de cada dia.

Però,  tanmateix, la realitat acabà per envahir el debat com un tsunami: I què passa amb el barraquisme de Son Banya? Silenci. Quantes persones viuen a infrahabitatges?, Quants de casos d'amuntegament d'immigrants a habitatges petits? Quantes persones estan en situació d'exclussió social senzillament perquè no es poden pagar un habitatge?... silenci també

Els centres d'inclusió per a l'acollida dels sense sostre són dolents, insuficients i mancats de recursos, deia jo. Mentida, em contestaven. Els Serveis d'Assistència Social Primària estan saturats, tornava a dir jo. Fem el que podem s'em replicava. No hi ha prou ajudes al lloguer per a les famílies amenaçades d'exclusió, insistia jo...

El millor, el públic: "Escolti:  treball amb malalts mentals. Si no tenen suport familiar tampoc no s'els acull a cap institució (els pisos tutelats tenen llista d'espera), acaben al carrer i deixen de medicar-se...". "Escolti: treball amb menors; ara mateix tenc un cas d'un pare que ha fet un procés de reinserció però no es port reunir amb els seus fills perquè no té doblers per un habitatge. Què hem de fer?"

Va estar bé. Però no hi ha una "Associació d'Usuaris d'Infrahabitatges" que influeixi en el govern igual que l'Associació d'Hotelers o l'Associació de Promotors Immobiliaris. Llàstima