Grosske. Bloc (més) personal

Avui he anat a Eivissa pel tema de les mobilitzacions antiautopistes. No és el que sembla. No és només un debat entre xarxes viàries sostenibles i no sostenibles: és el debat sempitern a Eivissa entre caciquisme sí i caciquisme no.

Fa vergonya observar com el traçat de l'autopista a l'aeroport està fet a la mida dels interessos urbanístics del Sr. Abel Matutes a la zona; fa vergonya observar com fins i tot l'autopista es soterra a un petit tram per donar-li continuitat territorial a les seves propietats i els complexes urbanístics que està promoguent; fa vergonya observar el nou vial i el bulevar que complementen l'autopista i que no tenen altre funció que revaloritzar els seus terrenys; fa vergonya comprovar com ha col.locat la seva filla com a Consellera d'Ordenació del Territori del Consell per evitar qualsevol disfunció en la subordinació de l'actuació d'aquesta institució insular als seus interessos particulars.

30 anys després de l'adveniment de la democràcia, il padrino continúa comandant en els mateixos termes que sempre.

Mentrestant, el Pacte Progressista és molt dificil que es reediti per picabaralles internes. Mare de Déu!