Grosske. Bloc (més) personal

No és que vulgui trobar la "cuadratura del círculo" però els comentaris fets a la meva anterior nota sobre aquest tema no són, malgrat el seu apassionament, tan contradictoris com sembla... com tampoc no ho són molts dels que sent i llegeix a d'altres àmbits.

Jo defens el DRET del diari danés a publicar la caricatura en qüestió i defens el meu DRET a criticar-la per desacord amb el seu contingut i amb la seva orientació política (típica de l'extrema dreta) que pretén identificar Islam i terrorisme.

Gairebé tothom que he sentit parlar del tema està d'acord amb això. Encara no he sentit ningú que defensi una reforma legal que prohibís la publicació de caricatures d'aquest tipus  i tampoc no he sentit ningú que identifiqui Mahoma o Islam amb terrorisme.

Però a partir d'aquí l'ànima de l'esquerra s'escindeix: uns posen l'èmfasi en  la llibertat d'expressió i en el seu rebuig a l'integrisme religiós (del qual a Espanya n'hem patit a balquena) i d'altres posen l'èmfasi en la comprensió cap el rebuig que desperta la dominació imperialista dirigida pels USA a molts de països musulmans (i que, òbviament, explica en bona mesura, malgrat que no exclussivament, l'ample onada de protestes populars)  

Però, realment, és necessari escindir la nostra ànima? No podem criticar el contingut de la caricatura sense que s'ens acusi de posar en dubta la llibertat d'expressió? no podem defensar la llibertat d'expressió sense que s'ens acusi d'insensibilitat respecte a civilitzacions alienes a la nostra?, no podem criticar la política exterior d'occident sense que s'ens acusi de complicitat amb l'integrisme musulmà?, no podem criticar l'integrisme religiós sense que s'ens acusi de complicitat amb l'imperialisme?