Grosske. Bloc (més) personal

Una estranya aliança entre els sectors més puritans de la societat i algúns sectors del moviment feminista està  paralitzant la presa de decisions sobre la prostitució

A proposta d’IU-IC, el Congrés dels Diputats ha creat una comissió d’estudi sobre el tema… per segona vegada. Esper que el camí emprés arribi a qualque banda.

 Els que es neguen a regular la qestió – des de diferents òptiques – tampoc no s’atreveixen a prohibir-lo i a convertir prostitutes i clients en delinqüents.

 La conclussió és que no es fa res o que s’opta per l’hostigament al carrer de les prostitutes (Calvià, Barcelona…).

 El resultat de tot això és evident; un negoci a l’alça que es produeix amb la societat mirant cap a un altra banda, manca total de garanties per a les prostitutes des del punt de vista laboral i sanitari, situacions d’explotació amparades per l’opacitat del sistema…

Ens decidirem qualque dia a fer qualque cosa?

Així s’afirma a un article d’Aleluya, botlletí setmanal editat per l’Arquebisbat de València. El paràgraf sencer no té desperdici: “nadie ha confesado qué hicieron las víctimas que más de una vez provocan con su lengua (El varón, generalmente, no pierde los estribos por dominio sino por debilidad: no aguanta más y reacciona descargando su fuerza que aplasta a la provocadora”

Pobrissons "los varones  debiles que no aguantan las provocaciones"

Vat aquí, en boca d'un teòleg,  la posició pròpia dels maltractadors: afegir al turment dels maltractes el turment de la culpabilitat

L’Arquebisbat s’ha desmarcat del contingut de l’article en un comunicat però això no basta: Es publicarà una rectificació de dalt a baix al proper número d’Aleluya?;  es retirarà la fulla editada? es demanaran disculpes?, es prescindirà de futures col.laboracions de l’autor de l’article?...

ANOTACIO DEL DIA SEG¨UENT: 24 hores després, hem de consytatar que s'ha montat una bona. Totes les cadenes de televisió han donat al tema un espai preferent, hi ha hagut denúncies de tota tasca i des de diverses perspectives, l'Esglèsia ha expedientat a l'autor de l'article. Vat aquí una prova clara de salut democràtica. Tant de bó que fòssim capaços de reaccionar així sempre que el tema ho requerís!

La Sra Munar regalarà  al futur adjudicatari de Can Domenge un mínim de 30 milions d’euros en concepte de venda dels solars de Can Domenge

El mecanisme és el següent: de manera absolutament insòlita en aquests tipus de concursos, el Consell no fa entrar en competencia a les empreses concursants a l’hora de fer una oferta d’adquisició dels solars de Can Domenge

Dit amb altres paraules, el Consell dòna una determinada puntuació a les ofertes de fins a 30 milions d’euros. A partir d’aquí tant és que les empreses ofereixin 40, 60, 90 o 100 milions d’euros: TOTES OBTINDRAN LA MATEIXA PUNTUACIO!!La raó d’aquest absurd és prou transparent: blindar el marge de benefici de l’empresa adjudicatària del concurs, una empresa que nosaltres tenim la sospita certa que ja està digitada i ben digitada.Doncs bé, malgrat aquestes condicions absurdes del concurs hi ha hagut dues empreses (lògicament , de les no predigitades) que han oferit més de 30 milions d’euros pels solars. Una, en concret, n’ha oferit 60 milions. Si això ha estat així sense posar en competència les empreses,  la conclusió és ben clara: na Munar regalarà al futur adjudicatari de Can Domenge un mínim de 30 milions d’euros en concepte de venda dels solars de Can Domenge

Cal recordar que 30 milions d’euros són 5000 milions de pessetes i que amb aquests doblers es podria haver construit un petit poliestportiu a cadescún dels municipis de Mallorca

Qui dilapida el patrimoni públic en benefici d’un promotor, estima realment Mallorca?

Nuestra mente pensante hizo un avance prodigioso que nos diferenció del resto de especies cuando elaboró algo así como esto: Yo voy por delante, Taruk y los otros perseguir por detrás, mamuth caer en trampa y nosotros cenar durante muchas lunas. Uf! Un razonamiento realmente agotador…!

Ahora nuestra mente resuelve problemas matemáticos complejos y diseña ordenadores… pero no deja de ser un instrumento evolutivo hiperdesarrollado como el cuello de las jirafas o la trompa de los elefantes.

Ningún elefante tiene las sensación de ser lo mismo que su trompa, en cambio nosotros sí que caemos fácilmente en el error de creer que somos “élla”,  ésa  cosa que, de la mañana a  la noche, elabora pensamientos: dónde coño están metidas las galletas?, debería cortarme las uñas de los pies,  es bueno Fungairiño? No sé que hacer con estos putos michelines…

Es un error capital. “Ella” juzgará  nuestros sentimientos y nuestros deseos como vistos desde fuera y esta disociación, en mayor o menor medida,  nos conducirá necesariamente a la neurosis; “ella” se planteará problemas como el sentido de la vida, o “vale la pena seguir?” que no está capacitada para resolver y nos angustiaremos porque creeremos que somos nosotros los que no los sabemos resolver. Pero no es cierto. La respuesta está en “élla” y en lo que no es “élla”: en nuestros sentimientos, en nuestros instintos, en nuestros deseos, en nuestros michelines y en las uñas de nuestros pies

Bueno, ¡qué pasa!, nunca habéis tenido un domingo raro?

Qui decideix en democràcia quan un pres pot sortir de la presó?. Que jo sàpiga són els jutges, els jutges  i només els jutges (indults a part). I  si això és així, perquè duim uina setmana parlant de l'excarcelació den Parot com si fos una decisió del govern? perquè comptam els presos excarcelats en temps de n'Aznar i en temps den ZP com si això fos una decisió governamental? perquè tots els tertulians parlen del Codi del 73, de duplicació de penes i de qüestions estrictes de tècnica jurídica?... Ens hem tornat tots bojos o és que el barroer '"agitprop" del PP té més èxit del que seria esperable en una democràcia teòricament consolidada?

La sort den Parot l'han de decidir els jutges en funció del Codi penal vigent en el moment de ser condemnat. I punt.

Del que hem de parlar els ciutadans és del contingut de les lleis i de si la justícia té o no recursos suficients per "fer justícia" .  Aquest és el debat interessant malgrat que no sigui el debat que li interessi al PP. 20 anys de condemna per altres tants assessinats i sense haver donat mostres de reinserció és un escàndol però la llei ja ha estat reformada i, a partir d'ara, això ja no serà possible.

Què és possible ara? De què hem de parlar?

Alguns suggeriments:

De que els jutges no tenguin mitjans per seguir amb rigor els processos de reinserció i que, per tant, les reduccions de condemna siguin un autèntic cachondeo

De que una chorimanguis puguin incendiar els arxius de l'Audiencia perquè el Ministeri de Justícia no té mitjans per protegir-los

De que la "rapidesa" de la justícia permeti circular pel carrer amb 17 detencions a les esquenes... i cometre el delicte núm 18

De que, notícia d'ahir, una al.l.ota agredida dues vagades per un grup neonazi i a la que li varen gravar una esvàstica al braç vegi que el cas s'arxivat per prescripció perquè el fet es considera una "falta lleu"

De que agredir a un indigent per fer-se l'heroï a Internet siguin 900 euros de multa

De que el cas Mapau dugui set anys arrossegant el cul pels tribunals

...

Unes coses són  per culpa de les lleis, d'altres per culpa dels que fan justícia, d'altres de la manca de mitjans de l'administació de justícia... el resultat és que hi ha una manca flagrant de justícia

Nou dies després d'instal.lar el comptador en el Bloc, aquest marca més de mil visites al propi Bloc o als seus articles. Moltes gràcies a tots... però això no és res comparat amb el nombre de visites que està rebent el bloc d'en Jordi Bayona d'ença que El Dia del Mundo li dedica una plana diària, (i no precisament per alabar-lo). 

Vaig tenir el gust de conèixer en Jordi en aquella maravellosa "Balsa de la medusa" que era el govern del Pacte de progrés. Un grapat de partits, polítics i polítiques amb molt poca experiència de govern, moltes bones idees i  moltíssimes bones  intencions que navigaven contra els poders fàctics, contra el govern Aznar i, per si hi mancava qualque dificultat, amb minoria parlamentària

En Jordi aportava intel.ligència i sentit de l'humor a aquella experiència: dos factors essencials per a la supervivència que, ai!, no foren suficients. Sé que en Jordi està disfrutant com una vaca amb els embats i les crítiques que està rebent el seu bloc però jo no em puc estar de tenir amb ell un gest solidari que no necessita per res i d'incloure simbòlicament el seu bloc als meues "Enllaços". Que el disfruteu 

Febrer del 2005: EU-EV denuncia davant Fiscalia el creixement exrtraordinari d'una urbanització il.legal en sòl rústic a Son Oliveret (davora Sant Jordi), un fet tipificat com a delicte al Codi Penal. Abril del 2005: la Fiscalia demana a l'Ajuntament l'expedient administratiu sobre el tema (l'Ajuntament passa de tot i no li envia res). Gener del 2006: la Fiscalia arxiva la denuncia perquè "al no haberse cumplimentado el oficio dirigido al Ayuntamiento" no disposa de dades per continuar la seva "esgotadora" tasca d'investigació.

Ole con ole y olé. Es a dir, que en lloc d'exigir a l'Ajuntament que compleixi el seu deure legal de remetre els papers administratius a Fiscalia, aquesta, pobrissona, com que no té papers, arxiva la denuncia "y a otra cosa mariposa". Mentrestant, els que fan la urbanització il.legal es moren de les rialles.

No és la primera que en fa el Fiscal en Cap de les Balears, Sr. Barceló, que - quan de política se tracta - sempre s'equivoca de la mateixa banda. Mapau, Bitel, Rasputin, Megapark, avions de la CIA. etc.

Per això demà, en roda de premsa, EU-EV demanarà la seva dimissió

No és que vulgui trobar la "cuadratura del círculo" però els comentaris fets a la meva anterior nota sobre aquest tema no són, malgrat el seu apassionament, tan contradictoris com sembla... com tampoc no ho són molts dels que sent i llegeix a d'altres àmbits.

Jo defens el DRET del diari danés a publicar la caricatura en qüestió i defens el meu DRET a criticar-la per desacord amb el seu contingut i amb la seva orientació política (típica de l'extrema dreta) que pretén identificar Islam i terrorisme.

Gairebé tothom que he sentit parlar del tema està d'acord amb això. Encara no he sentit ningú que defensi una reforma legal que prohibís la publicació de caricatures d'aquest tipus  i tampoc no he sentit ningú que identifiqui Mahoma o Islam amb terrorisme.

Però a partir d'aquí l'ànima de l'esquerra s'escindeix: uns posen l'èmfasi en  la llibertat d'expressió i en el seu rebuig a l'integrisme religiós (del qual a Espanya n'hem patit a balquena) i d'altres posen l'èmfasi en la comprensió cap el rebuig que desperta la dominació imperialista dirigida pels USA a molts de països musulmans (i que, òbviament, explica en bona mesura, malgrat que no exclussivament, l'ample onada de protestes populars)  

Però, realment, és necessari escindir la nostra ànima? No podem criticar el contingut de la caricatura sense que s'ens acusi de posar en dubta la llibertat d'expressió? no podem defensar la llibertat d'expressió sense que s'ens acusi d'insensibilitat respecte a civilitzacions alienes a la nostra?, no podem criticar la política exterior d'occident sense que s'ens acusi de complicitat amb l'integrisme musulmà?, no podem criticar l'integrisme religiós sense que s'ens acusi de complicitat amb l'imperialisme?

Vat aquí un debat realment apassionant. Un debat sobre valors, sobre civilitzacions, sobre oportunitat política, sobre drets fonamentals... No és estrany que s'hagi montat la que s'ha montada.

M'agrada dir que, com més hi pens més matís la meva posició però, en trets generals, pens el següent:

1.- La llibertat d'expressió és un  dret limitat. Qui defensa el dret d'ASI de publicar una web explicant 20 maneres de matar les dones?, qui defensaria la lliure publicació d'imatges sobre abusos sexuals als infants? o una apologia de la tortura, o del racisme?...

2.- No totes les limitacions són iguals ni podem adoptar una posició relativista segons la qual "comprenguem" totes les limitacions que es donin a cada lloc i a cada moment. No és el mateix limitar expressions que incitin a la violència o a la vulneració de drets fonamentals que limitar expressions que critiquin o ridiculitzin institucions polítiques (la figura del Rei està clarament sobreprotegida al nostre ordenament jurídic) o religioses o de qualsevol altre caire

3.- Una cosa és criticar i d'altre prohibir. A mi em sembla molt malament representar Mahoma com un terrorista. Em sembla profundament  injust i insultant i, en l'actual conjuntura, fins i tot perillós. També m'ha semblat malament - i qualque progre ha arrufat el nas davant això - que el cartell de Sant Sebastià d'enguany sigui una paròdia de l'imatge del Sant en forma de llonganissa amb tres escuradents clavats. Però una cosa és crititcar i un altra molt distinta és prohibir o amenaçar.

Us propos un experiment. Mirau aquesta imatge d'actes de vandalisme que avui publica el DM. Un vandalisme, per cert, edulcorat si ho comparam amb les agressions gratuïtes a les persones que s'estan estenent com una taca d'oli i que tengueren la seva expressió més repugnant en aquella dona cremada viva a Barcelona.

Ara pensau en aquesta recent sentència d'un jutge de l'Hospitalet que condemna a 50  euros de multa al ·colaborador necesario" i "arrepentido" d'un "maltrato sin lesiones" i a l'autor material dels maltractaments "que no ha demostrado arrepentimiento" a una multa de 900 euros.

Pensau en quina condemna tendríeu  si ara agafassiu un llistí de telèfons i li pegassiu una ventada al jutge "sin lesiones"

Echáis gota?

Mai no hauria pogut iniciar aquest Bloc, ara fa 18 dies, sense l'ajuda del meu col.lega Toni Roig. Ell em va explicar allò més elemental i fins i tot va aguantar qualque telefonada en dia festiu per demanar-li xorrades. Després, a través del fòrum, vaig "conèixer" n'Elena - que igual és un senyor amb barba (tant de bó si no)- i que, aparentment té totes les respostes. Vaig donar la lata amb el tema del comptador de visites i en xoxe (qui és en xoxe?) em va ajudar...i vat aquí que avui he instal.lat el ditxós comptador ¡¡YO SOLITO!!.

Es cert que les llargues hores que estic passant a la clínica aquestes darreres setmanes m'han ajudat bastant a poder dedicar-m'hi a aquest rollo. Es cert que diuen que aquests cercles de blogueros i altres herbes estan plens de psicòpates (fins i tot n'hi ha un que ha fet un blog que es diu "el bloguicida")... i també és cert que n'hi que diuen que això és l'eina comunicativa del futur.

Ni idea!. Però sé que m'ho pas bé i que estic content quan veig que qualcú ha tengut el bon humor d'endinsar-se entre aquestes notes personals... i que ara tendré perfectament comptabilitzat